dimarts, 11 de juny de 2013

Concloem un cicle: reflexió sobre el bloc i les competències

El segon quadrimestre del tercer curs està ja quasi acabat i, amb ell, l'assignatura de Reflexió i Innovació educativa. 
Per això, em disposo a fer una reflexió final sobre la feina feta, sobre el bloc i sobre les competències que he anat treballant aquests mesos. 

El bloc ens ha servit d'eina principal per fer les entrades de la feina que anàvem treballant a classe. Amb ell ens ha estat possible reflexionar, donar el nostre punt de vista... potser allò pel que menys l'hem emprat, almenys jo, i crec que s'hauria de millorar d'alguna manera per a futurs blocs, és el fet de deixar comentaris als companys/es.
Penso que la feina que és fa amb el bloc és molta, es requereix un esforç, i sempre és d'agraïr saber que algú ha llegit les teves entrades i et fa un comentari. En aquest sentit crec que hauria d'haver intereccionat amb més companys a través del bloc, i en el nostre cas, amb gent de les 3 illes, seria força interessant que aquesta interecció fos major perquè en podrien sortir bons resultats.
Així i tot, almenys vàrem tenir una entrada on vàrem haver de comentar bones pràctiques als nostres companys, però crec que quasi tothom va optar per comentar blocs de gent que ja coneixia. 



Mirant el núvol d'etiquetes de la pàgina, les competències més utilitzades són la 3.2 (Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències) i la 4.2 ( Identifica bones pràctiques, les compara).

 De la mateixa manera, hi ha competències que no he utilitzat, i crec que és interessant que faixi una espècie de introspecció per descobrir el per què no les he usat, i proposar-me noves metes per aconseguir millorar aquestes competències.
          Algunes de les que no he usat han estat 2.3 (Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa), 3.3 (Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que s'hi practiquen), 4.3 (Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació)... 

          Recordo que a principi de curs, quan vàrem haver de fer l'entrada sobre les competències que creiem que teníem i les que creiem que havíem de millorar vaig tenir dificultats i dubtes, perquè no sabia molt ben com partir. Ara, després de tots els aprenentatges que hem adquirit, puc saber el què he de millorar i per on començar. Això significa que hi ha una gran feina feta, i això m'aporta molta satisfacció! 


E
En definitiva, crec que tots ens podem sentir orgullosos de la feina que hem fet i dels fruits que ara hem pogut extreure: nous coneixements i aprenentatges que ens serviran per tirar endavant i millorar en la nostra professió. 

És la fi d'un capítol més en la nostra caminada cap a l'objectiu de ser mestres. Una porta es tanca, però se n'obre una altra cap al quart i darrer curs. 


"M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre"




> Justificació de les competències escollides:
2.5 Recull dubtes i dilemes: perquè en aquesta entrada he recollit els meus dilemes i allò que crec que hauria pogut fer perquè la feina anés millor
2.6 Argumenta el què ha fet i per què: perquè aquesta entrada és una conclusió de tot el que he fet i la seva argumentació 
2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional: en aquesta entrada he parlat sobre allò que crec que puc millorar i els errors que he comès, fent un feedback  

dissabte, 8 de juny de 2013

Reflexió sobre el projecte de millora: el passadís

Fins el darrer dia de pràctiques, ahir dia 7 de juny, la meva companya na Lídia i jo vàrem estar ultimant els detalls dels racons del passadís.
Per això avui em disposo a reflexionar sobre com ha avançat el nostre projecte, què es podria canviar i què es podria millorar.

Com ja vàrem explicar, el nostre projecte neix d'una necessitat de les mestres, que creuen que els racons del passadís són pobres i els falten elements.
Des del mes de març vàrem estar planificant el material, els espais... feiem esborranys de com quedarien els racons... Va ser però a mitjans - finals d'abril quan vàrem començar a confeccionar material, i potser el temps va ser massa just. Aprofitàvem les hores lliures de 8 a 9h del matí, i també alguns dilluns capvespre.
Ara canviaria el temps que vam invertir, hauria començat abans a confeccionar i reunir material perquè no anéssim amb el temps tan just.


Sobre el resultat dels racons, evidentment penso que hi ha coses que hauríem pogut millorar.

- Al racó de construccions encara faltaria més material (hi ha capsetes, tubs i pots), perquè després de veure als infants jugar-hi crec que els hi faltava alguna cosa.
Però la decoració penso que és encertada: hi ha edificacions famoses que pengen del sostre, per donar verticalitat al racó, i també un cartell que vam fer aquesta última setmana (per això no surt a la foto que hi ha a continuació), on posa Construïm el món!




- Del racó de cuineta n'estic ben satisfeta. Hem afegit unes cortines (encara no surten a la foto, però estan a la part de la finestra), la taula amb l'ula i les cadires, hem fet fruites i menjar amb teles, hem posat estris de cuina... Així i tot faltarien materials com olles o paelles.






Per últim trobem dues casetes a l'espai motriu. A psicomotricitat hi varen jugar, i tot i que la proposta va ser un èxit, crec que són molt fràgils en relació a la feina que ens va costar fer-les, i ja les vàrem haver de reforçar.





Però fent balanç estic molt contenta del nostre pla de millora. Hem fet bona feina i, tot i que sempre hi ha coses per millorar, ben segur que els infants ho gaudiran! 


> Justificació de les competències escollides:
5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de l'identificació del problema: he triat aquesta competència perquè he analitzat les necessitats que es podrien canviar un cop feta ja l'avaluació 
5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora: aquesta l'he triada perquè he parlat una mica dels obstacles i d'allò que crec que s'hauria de modificar si es tornés fer

Projectes de millora/documentals i aprenentatges

Després de tota la feina feta durant aquest curs, van arribar els dies de presentar-la davant els companys de classe.
Alguns ho van fer a les classes ordinàries, per videoconferència, i altres en el seminaris, en el nostre cas el de Menorca.
En comentaré alguns: 


Projecte de millora: Som artistes! (escoleta Na Burguesa, Mallorca)
Per Aina
(
http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/)

Aquest projecte de millora va ser exposat a classe, i el comento perquè em va resultar força interessant.
L'art és un dels grans temes olvidats, i tot i que sí es fan moltes activitats plàstiques a l'escola, moltes vegades no es relaciona amb el món artístic i amb els grans autors del món de la pintura.
Crec que és molt interessant ja al primer cicle d'infantil introduir als infants el el món de l'art.
L'experiència consisteix en 3 sessions on es treballen: Picasso, Miró i Barceló, apostant per autors espanyols.
Entre les activitats es creà un racó de l'art, es varen treballar els colors, el collage...
Em semblen molts bons temes on els nens aprendran i es divertiran a parts iguals! 



Projecte de millora: el pati de l'escola (La Salle Maó)
Per Sandra Campano (
http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/)
Melissa Lozano (http://reflexioinnovaciomlozanocarretero.blogspot.com.es/) 
Natalia Vinent (http://reflexioinnovaciouibmenorca.blogspot.com.es/)

Aquesta proposta m'ha agradat molt per la varietat de material que han creat (material original i motivador pels infants) i les seves possibilitats de joc. 
Els materials que han confeccionat per la millora del pati són: 
- panell de so
- panell de canals
- panell de pissarra
- espai de cautxo
- bancs

- taules i tabalets
- carrils

- fems

Totes les idees eren molt originals i donaven molt de joc perquè els infants poguessin manipular i experimentar (sobretot els panells). 

Els objectius de les meves companyes eren sobretot orientats a proveïr el pati de més espais de joc i materials motivadors i encisadors pels infants, per tal que el moment del pati (que en general solen ser moments llargs ja que els nens necessiten estar a l'aire lliure i jugar) sigui, a més d'un moment lúdic un moment educatiu, ple de possibilitats. 

Estic convençuda que l'avaluació del projecte ha estat molt positiva, i que l'acollida d'aquests nous materials i espais per part dels infants ha estat tot un èxit!
Penso que no sorgiran grans obstacles ni dificultats. 




Documental: L'educació del futur
Per Sílvia Bassa (
http://reflexioinnovacioeducativa.blogspot.com.es/)


No puc deixar de comentar aquest documental perquè em va agradar molt. 
Dies abans havia pogut veure l'adelant i estava segura que el contingut del vídeo final seria molt millor, i no vaig equivocar-me. 
És un vídeo amb uns continguts que estan a l'ordre del dia, on es fa una crítica del moment pel qual està passant el nostre païs, la crisi econòmica, i enllaçant-ho amb una possible crisi de valors. Hi apareixen les imatges d'uns infants de P2 on es veuen que aquests nens, encara sense haver rebut les manipulacions de la societat adulta, no presenten aquesta crisi de valors.

Tot plegat ens ha de fer pensar com hauria de ser l'educació del futur.
El vídeo també suposa una reivindicació a la futura llei d'educació, que pretén ser més competitiva i més individualitzada, lluny del que realment es vol aconseguir amb l'educació actual, i amb la qual no anàvem desencaminats (almenys amb el que es refereix a Educació Infantil). 


Destacar i fer especial menció a l'edició i el muntatge del vídeo, que m'ha semblat molt encertat. 


I jo, què he après del treball dels meus companys/es? 

Després de totes les exposicions que he pogut veure que darrera cada projecte i darrera cada documental hi ha molta feina feta i moltes hores per arribar al resultat desitjat.

He pogut agafar idees de materials i estratègies per futurs projectes de millora, o per futures feines en una escoleta.

Tot plegat fa que ens poguem enriquir els uns dels altres i poguem veure les experiències que es duen a terme a cada escola, en el cas dels projectes de millora.
En general la majoria de propostes venien donades per la mateixa escola, i una gran quantitat d'elles estaven destinades a espais que no eren la mateixa aula (el pati, racons externs a l'aula, el passadís en el nostre cas...). Tot això, i en funció de cada escola, ens pot donar informació de les necessitats reals de l'escola, i pot ser senyal que, si bé donem molta importància i cuidem molt els espais d'aula, potser hi ha altres espais a l'escola que estan més "abandonats" o no tant cuidats, i els hi hauríem de prestar més atenció. 


Dels documentals, m'he sorprès de la seva originalitat i de l'edició d'alguns, que semblaven fets per veritables professionals! 


Justificació de les competències escollides:
1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant en la teoria com en la pràctica: he escollit aquesta competència perquè per comentar els projectess i els documentals he hagut de reflexionar i extreure conclusions per tenir opinions objectives i ben formades de la feina de les companyes. 
5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora: durant la reflexió de la feina de les meves companyes he anat pensant si hi podrien sorgir obstacles o dificultats que estorbessin la bona feina. 

dimarts, 21 de maig de 2013

Projectes de millora a la xarxa

He fet una recerca de projectes de millora a la xarxa, i en vull comentar dos:



Aquest és el primer projecte de millora que he trobat. És portat a terme a l'escoleta Es Vedranell, situada a Sant Josep (Eivïssa). El seu bloc és: http://escoletaesvedranell.blogspot.com.es/

M'ha cridat molt l'atenció principalment perquè està enfocat a millorar el passadís o distribuïdor de l'escola, el mateix que feim la meva companya na Lídia i jo a l'escoleta de Ferreries on fem les pràctiques.

Entre els seus objectius estan crear material educatiu i sensorial, afavorir el joc per tots els nivells, etc. 
Han creat diversos materials com ara botelles de colors, capses de llum, sonalls amb i sense llum, camí sensorial, caixes per enrroscar, panells sensorials, telèfons, ... Tot el material que han confeccionat és reciclat. Això demostra que no fa falta molt de pressupost per crear materials estètics i amb moltes possibilitats de joc pels infants, i és que el resultat final ho demostra. A més, han penjat al passadís documentació amb fotografies dels infants jugant als diferents espais.
L'avaluació és una altra part molt important de tot projecte perquè és el punt on pots veure si els resultats són els esperats, pots pensar millores...
Una de les expectatives que tenen les practicants és que l'equip del centre continuï amb aquest projecte. Això significarà que els espais han tingut bona acollida per part dels infants i que els resultats són positius.


Aquesta altra experiència m'ha agradat molt. És un projecte de millora de pati, tot i que no s'especifíca l'escoleta, però té un pati amb molt de verd on et sents realment en contacte amb la naturalesa.

El que han fet ha estat crear materials per jugar al pati com ara: cortina de teles, hamaca, mòbils, materials sensorials, neumàtics, seients fets amb troncs, etc.

L'avaluació la fan en relació a si han tingut èxit les seves propostes, i m'agrada perquè al final adjunten unes propostes de millora. Hem de fer sempre autocrítica del que fem per pensar en futures millores. 







> Justificació de les competències escollides:
1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura: he escollit aquesta competència perquè per realitzar aquesta entrada he hagut de fer una recerca dels recuros de la xarxa. 
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: per fer aquesta entrada he hagut de revisar les experiències d'altres persones que han fet plans de millora per així donar la meva opinió. 

dissabte, 11 de maig de 2013

Projecte de millora: El Passadís

La meva companya de pràctiques, na Lídia, i jo, hem realitzat el nostre projecte de millora sobre el passadís de l'Escola Infantil Ferreries.

A continuació volem plasmar amb aquest power point la feina que estem fent en relació a aquest projecte:



Ppt projecte from Estela Coll Marquès


> Justificació de les competències escollides:
5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema:
en aquesta presentació es contextualitza el projecte i les necessitats de les qual ha sorgit

dilluns, 22 d’abril de 2013

Una bona pràctica: desdoblaments

En el segon seminari de l'assignatura vàrem reflexionar sobre les bones pràctiques que es porten a terme al centre on estem. Una bona pràctica és aquella on els infants en treuen algun benefici.

En el cas del centre on estic fent pràctiques, una companya i jo vàrem reflexionar sobre els desdoblaments.


Títol: Taller de desdoblament (amb una psicòloga de l'Ajuntament)
Grup d'infants: mig grup. Es fa amb els tres cursos de P2 que hi ha a l'escola. 
Espai: aula buida, actualment acondicionada per fer taller de construccions
Moment de la jornada: varia depenent del grup, ja que, com he dit, ho fan els tres grups de P2
Característiques del grup: petit grup (màxim 7-8 infants). Grup estable i heterogeni, variat
Objectius, àrees: - Desenvolupament d'habilitats motrius, cognitives i socials - Fomentar la concentració - Poder oferir atenció individualitzada a cada infant
Fonaments: Atenció a la diversitat en el sentit d'atendre a tots els infants. Igualtat d'oportunitats
Interrogants, dubtes, dilemes: - Per què es trien aquests tallers? - L'heterogeneitat del grup  està feta a consciència? - Què es fa amb les observacions i anotacions que fa la psicòloga a cada sessió? 
Satisfacció, valor centre: en general la satisfacció és bona, tant per parts dels infants, perquè els permet fer un altre tipus de joc, com per part dels mestres, que els permet fer activitats en grups més reduits 
Pràctiques no existents: adaptacions poc atractives, concretament amb el cas d'una nena d'un grup de P2 amb dificultats motrius, a la que es van voler oferir uns materials poc atractius sense èxit, ja que ella volia jugar amb el mateix que els seus companys



Els desdoblaments a l'escoleta infantil Ferreries es fan amb una psicòloga que envia l'Ajuntament, na Biti Petrus. Ella ve de dilluns a dijous, i en el cas de la meva classe les hores de desdoblaments són els dilluns i els dimecres de 9:30-10:30h.
Des del mes de febrer que nosaltres vàrem començar les pràctiques, aquesta hora de desdoblaments amb la psicòloga és dedicada a fer taller de construccions (al primer trimestre es dedicava a l'heurística). El grupet d'infants escollits (són grups estables i heterogenis, de màxim 8 infants), va amb ella a una altra aula, una aula buida on hi trobem totes les peces per fer construccions. Al principi es fa una espècie de ritual d'entrada on els infants diuen el que faran. A mesura que han anat avançant les sessions s'han anat introduint noves peces, que suposen nous reptes pels nens i nenes.
Cada dia na Biti sol omplir un registre descriptiu, i, a més, fa fotografies per anotar els avenços dels infants.
Quan acaba la sessió, els nens expliquen un per un el que han fet aquell dia i quines peces han utilitzat.
Al final, es torna a la classe amb la resta d'alumnes i amb la tutora.

Els alumnes que s'han quedat a l'aula sovint fan feina sobre el conte protagonista del trimestre (en el cas del segon trimestre va ser De què fa gust la lluna? i en aquest tercer trimestre és El peix irisat). Tot i així, alguns dies també s'aprofiten per treballar sobre el projecte, que el passat trimestre era sobre el coneixement del cos, i en aquest trimestre és sobre les emocions.


En definitiva, penso que és d'agraïr tenir unes hores a la setmana per poder fer desdoblaments, i que té beneficis tant pels infants com per la mestra tutora, ja que les feines en petit grup són més fàcils de realitzar i a més es té la oportunitat d'atendre als infants de manera més individualitzada. 

Bones pràctiques que he comentat:
http://maitegener.wordpress.com > Hàbits saludables en bona companyia
http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/ > L'hort escolar
http://lidiaei.blogspot.com.es/ > Desdoblaments


> Justificació de les competències escollides: 
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat sobre el funcionament del centre: he triat aquesta competència perquè mentre feiem la feina ens sortien preguntes que encara no tenim resoltes, com les que hi ha a l'apartat d'Interrogants, dubtes i dilemes 
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: aquesta competència l'he elegit perquè hem identificat una bona pràctica del centre 

dimecres, 17 d’abril de 2013

Bones pràctiques

En aquesta entrada comentaré 3 enllaços de tres experiències diferents que crec que són bones pràctiques i el per què ho són i per què les he escollit.



En aquest link trobem una experiència que es va dur a terme a la llar d'infants Lola Anglada de Lloret de Mar.
Se'ns mostra una sèrie de murals i mòbils construïts tots amb materials naturals o quotidians i fàcils d'aconseguir, que estan a l'abast.  
Em sembla molt interessant primerament, que s'aprofitin materials que a vegades no els tenim en compte i amb els quals podem fer vertaderes creacions com es demostra per exemple amb els murals que varen construir. 
A més, és una bona pràctica perquè  implica la col·laboració dels pares durant el període de l'adaptació dels infants. 
Totes aquestes experiències demostren que no fa falta comprar material ni es necessites materials cars per decorar un espai pels infants, sinó que es tracta de donar peu a la imaginació i la creativitat. 




Aquesta experiència m'ha resultat d'allò més interessant perquè crec que a moltes escoles es fa el mateix sistema: hi ha gots de plàstic i és la mestra qui aboca l'aigua en uns moments puntuals (després de berenar, després del pati). 
En aquest cas la mestra que relata l'experiència ens explica com va substituir en un primer moment els gots de plàstic per altres de vidre, i com poc a poc es va crear un espai per beure aigua, amb una gerra perquè fossin els mateixos infants els que es poguessin bocar l'aigua. 
Em sembla una experiència d'allò més interessant i positiva per ells, perquè propicia la seva autonomia, a més de saciar ells mateixos la sensació de sed, sense haver d'esperar als moments puntuals on es beu. 
Trobem una presentació de fotografies per veure com ells mateixos ho fan, i em sembla molt important fomentar l'autonomia des de tant petits i confiar en ells. 




En aquesta experiència s'aprofiten les fonts de llum que trobem alrrededor, tant siguin naturals com no, per aprendre, per descobrir...
La llum té infinites possibilitats lúdiques ja que les ombres susciten un interès molt especial en els infants. 
A través d'aquestes interaccions els nens inicien molts jocs i s'inicien el molts coneixements que els permeten el deu desenvolupament cognitiu, a més d'explotar la seva creativitat i la imaginació. 




> Justificació de les competències treballades:
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: aquesta entrada està basada en altres experiències que hem pogut conèixer gràcies a l'assignatura i que ens ajudaran en la nostra formació com a futures mestres.  
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he comentat tres del que a mi em semblen bones pràctiques i he exposat els motius. 

dimarts, 9 d’abril de 2013

Una jornada a l'escoleta

Una jornada a l'escoleta es desenvolupa d'una o altra manera segons diversos factors com ara: les activitats que s'han de dur a terme, la metodologia de la mestra, etc.

En el meu cas compararé la jornada del meu grup classe (Aula de P2), amb l'aula de P2 de la mateixa escola on fa les pràctiques la meva companya na Lídia.
Després de molt parlar hem pogut veure com les jornades són diferents tot i correspondre al mateix nivell i escola.


A l'aula on estic fent pràctiques sempre, cada dia, es fa la rotllana del bon dia a la mateixa hora (9:15h) i amb els mateixos temes: cançó, quin dia som, qui ha vingut, quin temps fa, què farem avui, etc. A l'altra aula de P2 no fan el bon dia diàriament, i si ho fan sol esser després del berenar, a les 11h aproximadament. 

El berenar es fa a les 10:30h en ambdós casos, però penso que a l'altra aula els infants tenen una flexibilitat horària major, aspecte que crec que es podria incorporar a la meva aula. En moltes ocasions es queden els mateixos infants els darrers, i s'ha d'insistir perquè s'acabin el berenar, fins i tot a vegades se'ls posa una mica de pressa. 

El joc lliure per racons, en el cas del grup on estic es fa sempre just acaben de berenar. En el cas de l'altra aula, es fa després de fer la rotllana del bon dia (si la fan), o després de berenar també. Si hi ha activitats programades es fan durant aquest temps a la meva aula, cridant els infants en petits grups, però a l'altra aula les solen fer a les 9h en arribar. 

El moment del canvi de bolquers és també diferent; a la meva aula, la mestra fa la higiene mentre els infants juguen per racons, després de berenar i sempre abans de sortir al pati. La mestra de l'altra aula fa el canvi de bolquers quan els infants ja han sortit al pati, els va cridant un per un, ja que l'aula té a darrera una porta de sortida que dóna just al pati. Al principi pensava que no era bona idea, però veig que pot esser una cosa a incorporar ja que d'aquesta manera els infants, que sempre tenen presses per sortir al pati, no es cansen de jugar als racons si fa més d'una hora que ho estan fent. 

Les sortides al pati depenen molt de les activitats que s'estiguin fent. Hi ha dies que es surt al pati sobre les 11:30h i altres a les 12h. No hi ha una hora justa, i tant un grup com l'altre varia segons les condicions de la jornada. 

Una vegada s'entra del pati, es fa higiene de cara i mans, en ambdós grups. 

En el cas del meu grup, a les 12:45h fem una rotllana d'acomiadament, on els infants expressen el que han fet, expliquen les seves sensacions, i a vegades es canta alguna cançó. Això és una cosa que no fa l'altre grup. 

En els dos grups, entre les 13 i les 14h els pares van recollint als seus fills. En aquest moment es produeix un intercanvi verbal d'informacions. 


> Justificació de les competències escollides
3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada exposo reflexions sobre la distribució del temps a l'escola, les dinàmiques de feina i també la relació amb la família. 
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: elegeixo aquesta cometència perquè he identificat bones pràctiques que porta a terme l'altra classe i les he comparat amb les que es porten a terme a l'aula on estic fent pràctiques. 

dimarts, 2 d’abril de 2013

Elaboració d'un cas (semblant al treballat a classe)

Psicomotricitat (moment previ)


El grup on faig pràctiques té psicomotricitat cada dimarts de 9:30-10:30h.

Abans de la rotllana del bon dia (sobre les 9:10h), la mestra mana als infants que es llevin les sabates i es posin els calcetins de psico.
És cert que alguns infants ho fan sense queixar-se, però altres, des del moment que es diu el que s'ha de fer comencen a dir frases com: no puc, no ho sé fer, ajuda'm... 
Molts nens acuden a mi buscant ajuda, i es comencen a esvalotar i a formar-se molt d'enrrenou. Llavors la tutora es sol enfadar, ja que és molt partidària de l'autonomia dels infants i de que faixin les coses per ells mateixos. Normalment sol donar un ultimátum, amb veu d'enfadada: Qui no es posi els calcetins no vindrà a psico.
En aquell moment tots els infants reaccionen i ho fan sols, o almenys ho intenten, uns amb més èxit i altres amb menys, però poc a poc van millorant i es fonemta així la seva autonomia. Llavors, si algun infant no se'ls ha posat del tot bé és quan els ajudem perquè estiguin tots llestos. 
  • Creences

    > L'infant ha de ser autònom. Ha de provar les coses, no l'hem d'ajudar abans que ell ho provi per ell mateix.
    > Tots els infants són capaços, independentment del seu ritme.
    > La gestió dels conflictes es fa de manera verbal, sempre intentant que siguin els mateixos infants els que ho solucionin, donant ella unes pautes.


  • Emocions
    La mestra té un caràcter fort i és estricte amb el compliment de les normes, més tenint en compte que porta uns 20 anys exercint de mestra.  Davant els conflictes però, dóna certa autonomia als nens perquè, amb unes pautes, puguin solucionar-ho entre ells i arribar a un acord o trobar una solució.
    Així i tot, només s'altera quan primer ha dit dues vegades les coses bé i els nens no han fet cas.

  • Coneixements teòrics
    Una de les teories més rellevants en aquesta metodologia és la de Jerome Bruner:
> Aprenentatge per descobriment: el mestre ha de motivar als infants a que ells mateixos descobreixin les relacions entre conceptes. 
> Diàleg actiu: el mestre i l'aluma s'han d'involucrar en un diàleg actiu. 

    • Vivències i rutines
      En el dia a dia es produeixen sempre conflictes, ja siguin més o menys importants.
      Tenint en compte que la tutora porta, com ja he dit, molts anys exercint de mestra, i sabent que abans (fins fa sols 3 anys) ho feia en un Col·legi Concertat, penso que ha canviat la manera de gestionar-los. El fet de donar més autonomia els nens és molt beneficios per ells i per el madurament cognitiu. A més, els infants ja coneixen el seu quefer i la mestra coneix, alhora, als infants a la perfecció. 


    > Justificació de les competències escollides:

    3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he parlat de les dinàmiques de treball del centre i he contrastat les reflexions. 
    4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula: aquesta competència l'he escollit perquè en especial en aquesta entrada he hagut d'identificar els marcs teòrics de les pràctiques sobre les quals estava reflexionant.

    dimecres, 13 de març de 2013

    Reflexió: com treballar les competències en el context escolar?

    En el passat seminari de Reflexió i Innovació educativa vàrem conèixer què és el DAFO.
    El DAFO és una eina que permet fer una anàlisi sobre la situació d'una empresa o corporació i on s'analitza:


    Debilitats: elements interns aud poden limitar el bon funcionament i la bona marxa d'una empresa, en aquest cas d'un centre educatiu. Respon a la pregunta Què s'hauria de millorar del centre?


    Amenaces: factor de l'entorn que pot afectar la bona marxa d'un centre. Respon a la pregunta Què hi ha a l'entorn del centre que pot afectar la bona marxa, incrementar els riscos o reduir-ne els èxits?


    Fortaleses: factor intern que pot facilitar l'obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge. Respon a la pregunta Què es valora del centre i de què estem satisfets?


    Oportunitats: factor de l'entorn que pot representar per un centre un avantatge o una possibilitar per tal que millori el funcionament, els resultats o els serveis. Respon a la pregunta Què hi ha a l'entorn del centre que pot afavorir l'obtenció de bons resultats o esdevenir un aprenentatge?



    Una vegada ja analitzat el context de l'escoleta on estic fent pràctiques, és hora de reflexionar sobre com puc treballar les meves competències en aquest context en concret. Com ja vaig exposar a la primera entrada del blog, algunes competències les tinc més assolides que altres, i algunes les he de millorar durant el meu procés d'aprenentatge actual.
    Penso que el més important per una mestra és saber aprofitar les Fortaleses i les Oportunitats que el nostre context ofereix, és a dir, saber agafar aquells aspectes positius del centre per tal d'enfortir-los i enriquir-nos. 

    Per exemple, en el centre on estic fent pràctiques una de les FORTALESES és el sistema de desdoblaments que tenen, que permet realitzar moltes activitats en petit grup que serien difícils de gestionar en gran grup. Amb aquest aspecte podré treballar la competència 
    4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. Crec, sens dubte, que aquesta és una molt bona pràctica del centre i que és molt útil per una millor atenció individualitzada. 
    Una altra de les seves fortaleses és que tenen molt clars els principis educatius descrits en el Projecte Educatiu de Centre i els porten a terme dia a dia. Així, podré enfortir la competència 3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen, i també la 4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. 


    Però en un centre no tot és bo, i forma part del procés d'aprenentatge saber identificar els aspectes negatius. 

    Per exemple, una de les AMENACES del centre seria la falta d'una aula de psicomotricitat, que em va extranyar perquè es tracta d'un centre de recent construcció. Això em permetrà millorar la competència 3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències. 


    Com a aspectes per millorar i adquirir crec que hauria de tenir en compte la competència 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre; crec que és fonamental que els docents coneguin les seves creences i, a partir d'aquí, les puguin comparar amb el que es diu i es fa a l'escola. Penso que és hora d'anar pensant i reflexionant sobre les meves pròpies creences, i com que he vist que és la feina del mòdul 2 em proposo entendre el tema per acabar de definir els meus pensaments.
    També he d'adquir la competència 4.3 
    Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació, ja que a vegades observo esdeveniments però no faig la part de fer hipòtesis i pensar el per què ha ocurregut allò concret. Per millorar-ho em proposo apuntar baix les reflexions les hipòtesis que d'elles en sorgeixen. 



    > Justificació de les competències escollides:
    2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals: he escollit aquestes competències perquè en aquesta entrada he reflexionat sobre els punts forts i punts dèbils. 
    2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa: he posat aquesta competència perquè en aquesta entrada he descrit el que em proposo fer per millorar les meves competències professionals. 

    dilluns, 4 de març de 2013

    Observació d'aula 4/3/2013

    Avui dilluns 4 de març he aprofitat per fixar-me al màxim detall en el dia a l'aula per fer aquesta feina. 

    He arribat a l'aula a les 9h del matí. L'entrada és gradual i fins les 9:15 - 9:30h poden estar entrant infants. Tot i així la majoria han estat molt puntuals i sols una nena ha arribat a les 9:15h. És llavors quan hem fet el bon dia. Asseguts en rotllana, en aquest primer moment quotidià tots els infants estaven molt desperts i atents. Primer hem cantat dues cançons per donar el bon dia; alguns cantaven i altres, simplement, observaven. Seguidament hem passat a mirar si érem tots a classe avui. Després hem mirat del temps; els nens intenten fer prediccions del temps que farà, i al final s'han decidit pel sol i el núvol. Per acabar aquesta rotllana, hem recordat què faríem durant el dia d'avui, a mode d'agenda. L'objectiu de la rotllana del bon dia és, primerament, donar la benvinguda a tots, i també organitzar el que serà la jornada per tal que els infants es centrin i això els permeti sentir-se més segurs en la seva estada al centre. 

    A les 9:30h, ha vingut na Biti Petrus, una mestra de suport enviada per l'Ajuntament, amb la qual es fan desdoblaments. 6 infants han anat amb ella a fer construccions, i la resta (8 infants, la tutora i jo) ens hem quedat a l'aula. En aquesta ocasió ha tocat explicar el conte De què fa gust la lluna? És un conte que ja coneixen i que es sol contar una vegada per setmana. A més, hi ha a l'aula un mural amb els animals que apareixen en el conte, que s'aferren amb velcro. La mestra ha donat un animal a cada infant i així els ha fet més partíceps. Essent una activitat de petit grup ha funcionat molt bé i tots han estat ben atents, esperant el seu moment per participar en el conte i imitant les onomatopeies dels animals.
    Una vegada acabat de contar el conte, aquest petit grup ha pintat dos dels animals que surten (tot els altres ja estan pintats); en aquesta ocasió ha tocat el mico i el ratolí. L'objectiu de la mestra és que els infants practiquin la psicomotricitat fina; els ajuda i els dóna indicacions de com s'agafen les pintures en aquest cas. 


    A les 10:30h, quan han arribat els companys que feien construccions, s'ha fet el berenar. Els infants s'han repartit entre les dues taules que hi ha a l'aula i, cadascun autònomament, ha tret el berenar, ha berenat i, en acabar, han tornat la bosseta al seu lloc. Després de berenar tots han demanat aigua. La mestra ja em va donar indicacions de que el berenar és un moment perquè els infants guanyin en autonomia, i per això hem de deixar que algunes coses les faixin ells sols. 

    De 10:30 a 12h ha arribat el moment de jugar als racons de l'aula. He pogut notar (de fet ja ho vaig notar la primera setmana de pràctiques) com molts infants tenen preferències per algun racó en concret, i s'hi passen llargues estones (per exemple molts nens juguen llarg temps a la cuineta o a la perruqueria). Per altra banda, hi ha dos o tres infants que van canviant de joc constantment i es centren poc temps en una mateixa activitat.
    També s'ha aprofitat aquest temps perquè els 6 infants que havien anat a fer les construccions pintessin el mico i el ratolí, i altres infants que tenien feines atrassades per no haver assistit a classe altres dies de la setmana anterior també s'han posat al dia. He vist com tots els nens tenien moltes ganes de pintar, és una activitat que els agrada i els entreten, i tots han fet la seva feina correctament. No obstant, alguns no han fet cas a la primera a ordres de la mestra (per exemple: només pintem en color rosa les orelles del ratolí). 


    A les 12h ha arribat l'hora del canvi de bolquers. Dels 15 infants de la classe, n'hi ha 6 que en segueixen portant. Els que no porten bolquers van al bany durant diferents moments del matí, tot i que a vegades la mestra els va recordant si algú té ganes d'anar al bany. Els infants que porten bolquers són cridats poc a poc per la mestra que els fa el canvi. 

    Quan tots els canvis de bolquers han estat fets, sobre les 12:15h i aprofitant el sol que ha fet avui, els infants han sortit al pati. Al pati hi havia els tres grups de P2 que hi ha a l'escola i un grup d'infants de P1. Els nens han estat jugant amb les bicis i tricicles, s'han tirat pel tobogan... En general tots han passat per tot i han jugat molt bé. A l'hora de recollir, a les 12:45h, tots han fet cas i han recollit. 

    De 12:45-13h, hem fet la rotllana de despedida. Primer els nens s'han fet net les mans, i després hem cantat cançons que tots coneixien. A les 13h han vingut els primers pares i avis a buscar alguns infants. 

    De 13 a 14h els infants que esperaven a ser recollits han jugat lliurement pels racons de l'aula. 

    > Justificació de les competències escollides:
    1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: he escollit aquesta competència perquè al llarg d'aquesta observació he anat reflexionant sobre la pràctica docent de les mestres que he observat i he reflexionat també sobre els aspectes que conformen una bona actuació docent.

    3.2   Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: durant el procés d'observació he reflexionat sobre aspectes com la dinàmica de classe, l'espai i el temps, etc. 

    dijous, 28 de febrer de 2013

    Valoració de les competències professionals

    En aquesta primera entrada del blog em disposo a fer una valoració sobre les 10 competències professionals que descriu Philippe Perrenoud.
    Valoraré aquelles que crec que tenc més ben adquirides, i aquelles que crec que he de millorar:



    • Organitzar i animar situacions d'aprenentatge
      Penso que tenc immaginació per organitzar bones situacions d'aprenentatge que engresquin als infants. Sempre intento buscar que els nens es motivin i tinguin ganes de saber més, de descobrir, d'investigar, de manipular... Penso que és fonamental donar a cada infant una part protagonista en el dia a dia dins l'aula, que sentin que la mestra s'interessa per ells i pels seus descobriments. Crec que és un punt fort meu el fet de defugir de la imatge de mestre que ho sap tot, ja que penso que és important que el mestre es situï al mateix nivell que els infants, que visqui amb ells tot el procés d'aprenentatge.


    • Gestionar la progressió dels aprenentatges
      Crec que aquesta competència em costa una mica més i l'he de millorar, poc a poc, així com vagi adquirint experiència, ja que de moment no tenia experiència en l'educació formal i en el dia a dia en una aula d'infantil.
      Crec que és important avaluar les condicions de l'aprenentatge en lloc del resultat que d'ell se'n deriva. Hi ha d'haver uns controls periòdics de com progressen els infants en els seus aprenentatges.
      És súmmament important que allò que feim fer als alumnes i allò que pensem que és el millor per ells sigui el mateix. Ha d'existir una coherència per part del mestre entre el que pensa i el que fa. Penso que em costaria a vegades dur a la pràctica la bona teoria que conec, i penso que ho hauré de millorar.
      Penso que em seria molt positiu poder aprendre d'una mestra més experimentada.


    • Elaborar i fer funcionar els dispositius de diferenciació
      Penso que aquesta és una competència difícil d'adquirir i que, fins i tot amb molta pràctica i experiència és complicar portar-la a terme.
      Crec que he d'aprendre a observar les característiques dels infants per fer front a la diversitat de la classe i poder elaborar situacions d'aprenentatge òptimes adaptades a les seves característiques. Això és una tasca difícil, més tenint en compte la ràtio d'infants.


    • Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball
      Crec que aquesta competència la tenc millor assolida, tot i que sempre es pot millorar.
      Sempre intent fer conscients als infants dels aprenentatges que han adquirit, fent que entengui el procés que ha realitzar per arribar a assolir-lo.
      Estic d'acord amb la frase que diu "enseñar es estimular el deseo de aprender". Penso que una part fonamental per implicar els alumnes en els seus aprenentatges és que el desig d'aprendre no cesi, que de cada cop sigui més gran.


    • Treballar en equip
      M'agrada molt treballar en equip. Crec que és un ítem que tenc molt ben assolit i que constitueix un dels meus punts forts, precisament perquè penso que treballar amb altres professionals et dóna la possibilitat d'enriquir els meus coneixements.
      M'agrada veure i conèixer altres punts de vista, aprendre a respectar-los, haver d'arribar a un consens...
      Crec que un mestre ha de tenir aquesta competència molt ben desenvolupada i assolida, ja que la feina a l'escola requereix d'un constant treball en equip: amb les mestres de suport, amb l'equip directiu, amb els professionals com metges, fisioterapeutes, etc. A més, penso que tot el personal d'un centre educatiu ha de caminar cap a la mateixa meta i ha de perseguir els mateixos objectius. Això requereix de molta preparació prèvia per arribar a acords.
      Penso que també tenc bona mà en el tema de la gestió dels conflictes; sempre que apareixen intento buscar la millor solució per tal que desapareguin.


    • Participar en la gestió de l'escola
      Encara tinc molt de camí a fer en aquesta competència.
      El fet de gestionar una escola requereix molta responsabilitat i professionalitat, i també necessita, com ja he dit més amunt, que tots els membres de l'escola persegueixin un projecte comú.


    • Informar i implicar als pares
      Crec en la necessitat de la comunicació quotidiana amb els pares, en les entrades i sortides del centre, i per mi és essencial implicar-los en el procés d'aprenentatge dels infants durant l'estada a l'escola. Tot i així, aquesta competència la podré avaluar millor el dia que sigui mestre. De moment, amb les pràctiques, observo la importància de la comunicació diària amb els pares.
      Un punt on penso que hauré de millorar serà en conduir reunions escolars, ja que són moments de nirvis, on vols que tot surti bé i on t'enveeix una mica la por a sentir-te avaluat pels pares i a que no depositin en tu la seva confiança.


    • Utilitzar les noves tecnologies
      Aquest és un dels meus punts forts ja que m'agraden i sé fer bon ús de les noves tecnologies. A més, els infants neixen ja immersos en un món dominat per la tecnologia i que sembla ser que encara ho estarà més en el futur. Per això no tindria sentit no incloure les tecnologies en el dia a dia a l'escola.
      Aspectes com ara utilitzar el mail, preparar presentacions o contes amb eines d'edició, utilitzar programes de gestió informàtica de centres...


    • Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió
      Tenc clars quins són els meus valors i quins vull transmetre als infants. Per això treballaré dia a dia perquè no existeixi la violència a l'escola, perquè no hi hagi discriminacions de cap tipu i perquè els infants entenguin que tots som diferents i ens hem d'acceptar, fomentar el respecte de les normes establertes pel centre, desenvolupar el sentit de la responsabilitat i la justícia...
      El que més em costa és saber fer front a situacions conflictives. Crec que he de conèixer bé quins són els límits que no poden travessar els infants.


    • Organitzar la pròpia formació contínua 
      Crec fèrmament en la necessitat del reciclatge professional, i més en la professió de mestre, que s'ha d'anar actualitzant constantment per no quedar-se enrere.
      Com diu l'article formar-se no és tan sols asistir a jornades i cursos (que també és important), sinó també llegir, informar-se d'altres estratègies, compartir opinions amb els companys de feina, treballar en equip.
      Som conscient que implica molta feina, moltes hores extra després de la jornada escolar, però penso que és necessari  perquè "el bon mestre és aquell que sap que mai sap prou", com diu Pilar Benejam. 


    Quant a les competències de l'assignatura:


    1.     És autònom en l’aprenentatge
    1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum de l'assignatura.
    1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
    1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.
    1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 

    > D'aquest primer bloc de competències penso que tinc facilitat per la 1.1 i la 1.3, ja que m'agrada buscar dades i informació que em pugui ajudar en la meva pràctica, i penso que em costaran una mica més les competències 1.2 i 1.4, perquè a vegades em costa reflexionar i arribar a unes bones conclusions de tot el que he estat observant. Així i tot, penso que seré capaç de millorar-ho molt.



    2.     Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge
    2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.
     2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.
     2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.
     2.4  Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...).
     2.5 Recull dubtes i dilemes.
     2.6  Argumenta el que ha fet i per què.
     2.7  Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.
    > D'aquest segon bloc penso que tinc ben assolits els subpunts 2.1, 2.3, 2.4, 2.5 i 2.6, i em costaran una mica els punts 2.2, perquè se'm fa difícil el tema de les creences, i 2.7 perquè, tot i reflexionar sobre els meus errors, penso que necessito trobar bones estratègies per millorar la meva actuació.      



    3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil

    3.1  Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.
    3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.
    3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

    > Penso que les competències d'aquest tercer bloc les tinc bastant ben assolides.
    Potser la 3.3 la podria millorar una mica i realitzar més feina de contrastació. 



    4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
    4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.
    4.2  Identifica bones pràctiques, les compara.
    4.3  Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

    > En aquest quart bloc crec que les tres competències les he de treballar per tal de millorar-les i enfortir-les. 

    5. Reflexiona sobre el procés de millora
    5.1 Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.
    5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.
    5.3 Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques.
    5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora. 

    > D'aquest cinquè i últim bloc, penso que em tocarà milorar el punt 5.4, ja que a vegades necessito ser més previsora i no pensar sempre que tot ha de sortir com penso que sortirà.











    1.3.
    > Justificació de les competències escollides:
    2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he reflexionat sobre el que crec que ja tenc assolit i és positiu pel meu futur i el que he de millorar perquè no ho he adquirit.

    2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional: aquesta competència l'he elegit perquè així com anava escrivint i reflexionant intentava buscar com millorar per tal de poder adquirir aquelles competències que no tenc assolides.