dilluns, 22 d’abril del 2013

Una bona pràctica: desdoblaments

En el segon seminari de l'assignatura vàrem reflexionar sobre les bones pràctiques que es porten a terme al centre on estem. Una bona pràctica és aquella on els infants en treuen algun benefici.

En el cas del centre on estic fent pràctiques, una companya i jo vàrem reflexionar sobre els desdoblaments.


Títol: Taller de desdoblament (amb una psicòloga de l'Ajuntament)
Grup d'infants: mig grup. Es fa amb els tres cursos de P2 que hi ha a l'escola. 
Espai: aula buida, actualment acondicionada per fer taller de construccions
Moment de la jornada: varia depenent del grup, ja que, com he dit, ho fan els tres grups de P2
Característiques del grup: petit grup (màxim 7-8 infants). Grup estable i heterogeni, variat
Objectius, àrees: - Desenvolupament d'habilitats motrius, cognitives i socials - Fomentar la concentració - Poder oferir atenció individualitzada a cada infant
Fonaments: Atenció a la diversitat en el sentit d'atendre a tots els infants. Igualtat d'oportunitats
Interrogants, dubtes, dilemes: - Per què es trien aquests tallers? - L'heterogeneitat del grup  està feta a consciència? - Què es fa amb les observacions i anotacions que fa la psicòloga a cada sessió? 
Satisfacció, valor centre: en general la satisfacció és bona, tant per parts dels infants, perquè els permet fer un altre tipus de joc, com per part dels mestres, que els permet fer activitats en grups més reduits 
Pràctiques no existents: adaptacions poc atractives, concretament amb el cas d'una nena d'un grup de P2 amb dificultats motrius, a la que es van voler oferir uns materials poc atractius sense èxit, ja que ella volia jugar amb el mateix que els seus companys



Els desdoblaments a l'escoleta infantil Ferreries es fan amb una psicòloga que envia l'Ajuntament, na Biti Petrus. Ella ve de dilluns a dijous, i en el cas de la meva classe les hores de desdoblaments són els dilluns i els dimecres de 9:30-10:30h.
Des del mes de febrer que nosaltres vàrem començar les pràctiques, aquesta hora de desdoblaments amb la psicòloga és dedicada a fer taller de construccions (al primer trimestre es dedicava a l'heurística). El grupet d'infants escollits (són grups estables i heterogenis, de màxim 8 infants), va amb ella a una altra aula, una aula buida on hi trobem totes les peces per fer construccions. Al principi es fa una espècie de ritual d'entrada on els infants diuen el que faran. A mesura que han anat avançant les sessions s'han anat introduint noves peces, que suposen nous reptes pels nens i nenes.
Cada dia na Biti sol omplir un registre descriptiu, i, a més, fa fotografies per anotar els avenços dels infants.
Quan acaba la sessió, els nens expliquen un per un el que han fet aquell dia i quines peces han utilitzat.
Al final, es torna a la classe amb la resta d'alumnes i amb la tutora.

Els alumnes que s'han quedat a l'aula sovint fan feina sobre el conte protagonista del trimestre (en el cas del segon trimestre va ser De què fa gust la lluna? i en aquest tercer trimestre és El peix irisat). Tot i així, alguns dies també s'aprofiten per treballar sobre el projecte, que el passat trimestre era sobre el coneixement del cos, i en aquest trimestre és sobre les emocions.


En definitiva, penso que és d'agraïr tenir unes hores a la setmana per poder fer desdoblaments, i que té beneficis tant pels infants com per la mestra tutora, ja que les feines en petit grup són més fàcils de realitzar i a més es té la oportunitat d'atendre als infants de manera més individualitzada. 

Bones pràctiques que he comentat:
http://maitegener.wordpress.com > Hàbits saludables en bona companyia
http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/ > L'hort escolar
http://lidiaei.blogspot.com.es/ > Desdoblaments


> Justificació de les competències escollides: 
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat sobre el funcionament del centre: he triat aquesta competència perquè mentre feiem la feina ens sortien preguntes que encara no tenim resoltes, com les que hi ha a l'apartat d'Interrogants, dubtes i dilemes 
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: aquesta competència l'he elegit perquè hem identificat una bona pràctica del centre 

dimecres, 17 d’abril del 2013

Bones pràctiques

En aquesta entrada comentaré 3 enllaços de tres experiències diferents que crec que són bones pràctiques i el per què ho són i per què les he escollit.



En aquest link trobem una experiència que es va dur a terme a la llar d'infants Lola Anglada de Lloret de Mar.
Se'ns mostra una sèrie de murals i mòbils construïts tots amb materials naturals o quotidians i fàcils d'aconseguir, que estan a l'abast.  
Em sembla molt interessant primerament, que s'aprofitin materials que a vegades no els tenim en compte i amb els quals podem fer vertaderes creacions com es demostra per exemple amb els murals que varen construir. 
A més, és una bona pràctica perquè  implica la col·laboració dels pares durant el període de l'adaptació dels infants. 
Totes aquestes experiències demostren que no fa falta comprar material ni es necessites materials cars per decorar un espai pels infants, sinó que es tracta de donar peu a la imaginació i la creativitat. 




Aquesta experiència m'ha resultat d'allò més interessant perquè crec que a moltes escoles es fa el mateix sistema: hi ha gots de plàstic i és la mestra qui aboca l'aigua en uns moments puntuals (després de berenar, després del pati). 
En aquest cas la mestra que relata l'experiència ens explica com va substituir en un primer moment els gots de plàstic per altres de vidre, i com poc a poc es va crear un espai per beure aigua, amb una gerra perquè fossin els mateixos infants els que es poguessin bocar l'aigua. 
Em sembla una experiència d'allò més interessant i positiva per ells, perquè propicia la seva autonomia, a més de saciar ells mateixos la sensació de sed, sense haver d'esperar als moments puntuals on es beu. 
Trobem una presentació de fotografies per veure com ells mateixos ho fan, i em sembla molt important fomentar l'autonomia des de tant petits i confiar en ells. 




En aquesta experiència s'aprofiten les fonts de llum que trobem alrrededor, tant siguin naturals com no, per aprendre, per descobrir...
La llum té infinites possibilitats lúdiques ja que les ombres susciten un interès molt especial en els infants. 
A través d'aquestes interaccions els nens inicien molts jocs i s'inicien el molts coneixements que els permeten el deu desenvolupament cognitiu, a més d'explotar la seva creativitat i la imaginació. 




> Justificació de les competències treballades:
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: aquesta entrada està basada en altres experiències que hem pogut conèixer gràcies a l'assignatura i que ens ajudaran en la nostra formació com a futures mestres.  
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he comentat tres del que a mi em semblen bones pràctiques i he exposat els motius. 

dimarts, 9 d’abril del 2013

Una jornada a l'escoleta

Una jornada a l'escoleta es desenvolupa d'una o altra manera segons diversos factors com ara: les activitats que s'han de dur a terme, la metodologia de la mestra, etc.

En el meu cas compararé la jornada del meu grup classe (Aula de P2), amb l'aula de P2 de la mateixa escola on fa les pràctiques la meva companya na Lídia.
Després de molt parlar hem pogut veure com les jornades són diferents tot i correspondre al mateix nivell i escola.


A l'aula on estic fent pràctiques sempre, cada dia, es fa la rotllana del bon dia a la mateixa hora (9:15h) i amb els mateixos temes: cançó, quin dia som, qui ha vingut, quin temps fa, què farem avui, etc. A l'altra aula de P2 no fan el bon dia diàriament, i si ho fan sol esser després del berenar, a les 11h aproximadament. 

El berenar es fa a les 10:30h en ambdós casos, però penso que a l'altra aula els infants tenen una flexibilitat horària major, aspecte que crec que es podria incorporar a la meva aula. En moltes ocasions es queden els mateixos infants els darrers, i s'ha d'insistir perquè s'acabin el berenar, fins i tot a vegades se'ls posa una mica de pressa. 

El joc lliure per racons, en el cas del grup on estic es fa sempre just acaben de berenar. En el cas de l'altra aula, es fa després de fer la rotllana del bon dia (si la fan), o després de berenar també. Si hi ha activitats programades es fan durant aquest temps a la meva aula, cridant els infants en petits grups, però a l'altra aula les solen fer a les 9h en arribar. 

El moment del canvi de bolquers és també diferent; a la meva aula, la mestra fa la higiene mentre els infants juguen per racons, després de berenar i sempre abans de sortir al pati. La mestra de l'altra aula fa el canvi de bolquers quan els infants ja han sortit al pati, els va cridant un per un, ja que l'aula té a darrera una porta de sortida que dóna just al pati. Al principi pensava que no era bona idea, però veig que pot esser una cosa a incorporar ja que d'aquesta manera els infants, que sempre tenen presses per sortir al pati, no es cansen de jugar als racons si fa més d'una hora que ho estan fent. 

Les sortides al pati depenen molt de les activitats que s'estiguin fent. Hi ha dies que es surt al pati sobre les 11:30h i altres a les 12h. No hi ha una hora justa, i tant un grup com l'altre varia segons les condicions de la jornada. 

Una vegada s'entra del pati, es fa higiene de cara i mans, en ambdós grups. 

En el cas del meu grup, a les 12:45h fem una rotllana d'acomiadament, on els infants expressen el que han fet, expliquen les seves sensacions, i a vegades es canta alguna cançó. Això és una cosa que no fa l'altre grup. 

En els dos grups, entre les 13 i les 14h els pares van recollint als seus fills. En aquest moment es produeix un intercanvi verbal d'informacions. 


> Justificació de les competències escollides
3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada exposo reflexions sobre la distribució del temps a l'escola, les dinàmiques de feina i també la relació amb la família. 
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: elegeixo aquesta cometència perquè he identificat bones pràctiques que porta a terme l'altra classe i les he comparat amb les que es porten a terme a l'aula on estic fent pràctiques. 

dimarts, 2 d’abril del 2013

Elaboració d'un cas (semblant al treballat a classe)

Psicomotricitat (moment previ)


El grup on faig pràctiques té psicomotricitat cada dimarts de 9:30-10:30h.

Abans de la rotllana del bon dia (sobre les 9:10h), la mestra mana als infants que es llevin les sabates i es posin els calcetins de psico.
És cert que alguns infants ho fan sense queixar-se, però altres, des del moment que es diu el que s'ha de fer comencen a dir frases com: no puc, no ho sé fer, ajuda'm... 
Molts nens acuden a mi buscant ajuda, i es comencen a esvalotar i a formar-se molt d'enrrenou. Llavors la tutora es sol enfadar, ja que és molt partidària de l'autonomia dels infants i de que faixin les coses per ells mateixos. Normalment sol donar un ultimátum, amb veu d'enfadada: Qui no es posi els calcetins no vindrà a psico.
En aquell moment tots els infants reaccionen i ho fan sols, o almenys ho intenten, uns amb més èxit i altres amb menys, però poc a poc van millorant i es fonemta així la seva autonomia. Llavors, si algun infant no se'ls ha posat del tot bé és quan els ajudem perquè estiguin tots llestos. 
  • Creences

    > L'infant ha de ser autònom. Ha de provar les coses, no l'hem d'ajudar abans que ell ho provi per ell mateix.
    > Tots els infants són capaços, independentment del seu ritme.
    > La gestió dels conflictes es fa de manera verbal, sempre intentant que siguin els mateixos infants els que ho solucionin, donant ella unes pautes.


  • Emocions
    La mestra té un caràcter fort i és estricte amb el compliment de les normes, més tenint en compte que porta uns 20 anys exercint de mestra.  Davant els conflictes però, dóna certa autonomia als nens perquè, amb unes pautes, puguin solucionar-ho entre ells i arribar a un acord o trobar una solució.
    Així i tot, només s'altera quan primer ha dit dues vegades les coses bé i els nens no han fet cas.

  • Coneixements teòrics
    Una de les teories més rellevants en aquesta metodologia és la de Jerome Bruner:
> Aprenentatge per descobriment: el mestre ha de motivar als infants a que ells mateixos descobreixin les relacions entre conceptes. 
> Diàleg actiu: el mestre i l'aluma s'han d'involucrar en un diàleg actiu. 

    • Vivències i rutines
      En el dia a dia es produeixen sempre conflictes, ja siguin més o menys importants.
      Tenint en compte que la tutora porta, com ja he dit, molts anys exercint de mestra, i sabent que abans (fins fa sols 3 anys) ho feia en un Col·legi Concertat, penso que ha canviat la manera de gestionar-los. El fet de donar més autonomia els nens és molt beneficios per ells i per el madurament cognitiu. A més, els infants ja coneixen el seu quefer i la mestra coneix, alhora, als infants a la perfecció. 


    > Justificació de les competències escollides:

    3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he parlat de les dinàmiques de treball del centre i he contrastat les reflexions. 
    4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula: aquesta competència l'he escollit perquè en especial en aquesta entrada he hagut d'identificar els marcs teòrics de les pràctiques sobre les quals estava reflexionant.