Després de tota la feina feta durant aquest curs, van arribar els dies de presentar-la davant els companys de classe.
Alguns ho van fer a les classes ordinàries, per videoconferència, i altres en el seminaris, en el nostre cas el de Menorca.
En comentaré alguns:
Projecte de millora: Som artistes! (escoleta Na Burguesa, Mallorca)
Per Aina (http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/)
Aquest projecte de millora va ser exposat a classe, i el comento perquè em va resultar força interessant.
L'art és un dels grans temes olvidats, i tot i que sí es fan moltes activitats plàstiques a l'escola, moltes vegades no es relaciona amb el món artístic i amb els grans autors del món de la pintura.
Crec que és molt interessant ja al primer cicle d'infantil introduir als infants el el món de l'art.
L'experiència consisteix en 3 sessions on es treballen: Picasso, Miró i Barceló, apostant per autors espanyols.
Entre les activitats es creà un racó de l'art, es varen treballar els colors, el collage...
Em semblen molts bons temes on els nens aprendran i es divertiran a parts iguals!
Projecte de millora: el pati de l'escola (La Salle Maó)
Per Sandra Campano (http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/)
Melissa Lozano (http://reflexioinnovaciomlozanocarretero.blogspot.com.es/)
Natalia Vinent (http://reflexioinnovaciouibmenorca.blogspot.com.es/)
Aquesta proposta m'ha agradat molt per la varietat de material que han creat (material original i motivador pels infants) i les seves possibilitats de joc.
Els materials que han confeccionat per la millora del pati són:
- panell de so
- panell de canals
- panell de pissarra
- espai de cautxo
- bancs
- taules i tabalets
- carrils
- fems
Totes les idees eren molt originals i donaven molt de joc perquè els infants poguessin manipular i experimentar (sobretot els panells).
Els objectius de les meves companyes eren sobretot orientats a proveïr el pati de més espais de joc i materials motivadors i encisadors pels infants, per tal que el moment del pati (que en general solen ser moments llargs ja que els nens necessiten estar a l'aire lliure i jugar) sigui, a més d'un moment lúdic un moment educatiu, ple de possibilitats.
Estic convençuda que l'avaluació del projecte ha estat molt positiva, i que l'acollida d'aquests nous materials i espais per part dels infants ha estat tot un èxit!
Penso que no sorgiran grans obstacles ni dificultats.
Documental: L'educació del futur
Per Sílvia Bassa (http://reflexioinnovacioeducativa.blogspot.com.es/)
No puc deixar de comentar aquest documental perquè em va agradar molt.
Dies abans havia pogut veure l'adelant i estava segura que el contingut del vídeo final seria molt millor, i no vaig equivocar-me.
És un vídeo amb uns continguts que estan a l'ordre del dia, on es fa una crítica del moment pel qual està passant el nostre païs, la crisi econòmica, i enllaçant-ho amb una possible crisi de valors. Hi apareixen les imatges d'uns infants de P2 on es veuen que aquests nens, encara sense haver rebut les manipulacions de la societat adulta, no presenten aquesta crisi de valors.
Tot plegat ens ha de fer pensar com hauria de ser l'educació del futur.
El vídeo també suposa una reivindicació a la futura llei d'educació, que pretén ser més competitiva i més individualitzada, lluny del que realment es vol aconseguir amb l'educació actual, i amb la qual no anàvem desencaminats (almenys amb el que es refereix a Educació Infantil).
Destacar i fer especial menció a l'edició i el muntatge del vídeo, que m'ha semblat molt encertat.
I jo, què he après del treball dels meus companys/es?
Després de totes les exposicions que he pogut veure que darrera cada projecte i darrera cada documental hi ha molta feina feta i moltes hores per arribar al resultat desitjat.
He pogut agafar idees de materials i estratègies per futurs projectes de millora, o per futures feines en una escoleta.
Tot plegat fa que ens poguem enriquir els uns dels altres i poguem veure les experiències que es duen a terme a cada escola, en el cas dels projectes de millora.
En general la majoria de propostes venien donades per la mateixa escola, i una gran quantitat d'elles estaven destinades a espais que no eren la mateixa aula (el pati, racons externs a l'aula, el passadís en el nostre cas...). Tot això, i en funció de cada escola, ens pot donar informació de les necessitats reals de l'escola, i pot ser senyal que, si bé donem molta importància i cuidem molt els espais d'aula, potser hi ha altres espais a l'escola que estan més "abandonats" o no tant cuidats, i els hi hauríem de prestar més atenció.
Dels documentals, m'he sorprès de la seva originalitat i de l'edició d'alguns, que semblaven fets per veritables professionals!
Justificació de les competències escollides:
1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant en la teoria com en la pràctica: he escollit aquesta competència perquè per comentar els projectess i els documentals he hagut de reflexionar i extreure conclusions per tenir opinions objectives i ben formades de la feina de les companyes.
5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora: durant la reflexió de la feina de les meves companyes he anat pensant si hi podrien sorgir obstacles o dificultats que estorbessin la bona feina.
dissabte, 8 de juny del 2013
dimarts, 21 de maig del 2013
Projectes de millora a la xarxa
He fet una recerca de projectes de millora a la xarxa, i en vull comentar dos:
> Justificació de les competències escollides:
1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura: he escollit aquesta competència perquè per realitzar aquesta entrada he hagut de fer una recerca dels recuros de la xarxa.
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: per fer aquesta entrada he hagut de revisar les experiències d'altres persones que han fet plans de millora per així donar la meva opinió.
Aquest és el primer projecte de millora que he trobat. És portat a terme a l'escoleta Es Vedranell, situada a Sant Josep (Eivïssa). El seu bloc és: http://escoletaesvedranell.blogspot.com.es/
M'ha cridat molt l'atenció principalment perquè està enfocat a millorar el passadís o distribuïdor de l'escola, el mateix que feim la meva companya na Lídia i jo a l'escoleta de Ferreries on fem les pràctiques.
Entre els seus objectius estan crear material educatiu i sensorial, afavorir el joc per tots els nivells, etc.
Entre els seus objectius estan crear material educatiu i sensorial, afavorir el joc per tots els nivells, etc.
Han creat diversos materials com ara botelles de colors, capses de llum, sonalls amb i sense llum, camí sensorial, caixes per enrroscar, panells sensorials, telèfons, ... Tot el material que han confeccionat és reciclat. Això demostra que no fa falta molt de pressupost per crear materials estètics i amb moltes possibilitats de joc pels infants, i és que el resultat final ho demostra. A més, han penjat al passadís documentació amb fotografies dels infants jugant als diferents espais.
L'avaluació és una altra part molt important de tot projecte perquè és el punt on pots veure si els resultats són els esperats, pots pensar millores...
Una de les expectatives que tenen les practicants és que l'equip del centre continuï amb aquest projecte. Això significarà que els espais han tingut bona acollida per part dels infants i que els resultats són positius.
L'avaluació és una altra part molt important de tot projecte perquè és el punt on pots veure si els resultats són els esperats, pots pensar millores...
Una de les expectatives que tenen les practicants és que l'equip del centre continuï amb aquest projecte. Això significarà que els espais han tingut bona acollida per part dels infants i que els resultats són positius.
Aquesta altra experiència m'ha agradat molt. És un projecte de millora de pati, tot i que no s'especifíca l'escoleta, però té un pati amb molt de verd on et sents realment en contacte amb la naturalesa.
El que han fet ha estat crear materials per jugar al pati com ara: cortina de teles, hamaca, mòbils, materials sensorials, neumàtics, seients fets amb troncs, etc.
L'avaluació la fan en relació a si han tingut èxit les seves propostes, i m'agrada perquè al final adjunten unes propostes de millora. Hem de fer sempre autocrítica del que fem per pensar en futures millores.
> Justificació de les competències escollides:
1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura: he escollit aquesta competència perquè per realitzar aquesta entrada he hagut de fer una recerca dels recuros de la xarxa.
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: per fer aquesta entrada he hagut de revisar les experiències d'altres persones que han fet plans de millora per així donar la meva opinió.
dissabte, 11 de maig del 2013
Projecte de millora: El Passadís
La meva companya de pràctiques, na Lídia, i jo, hem realitzat el nostre projecte de millora sobre el passadís de l'Escola Infantil Ferreries.
A continuació volem plasmar amb aquest power point la feina que estem fent en relació a aquest projecte:
A continuació volem plasmar amb aquest power point la feina que estem fent en relació a aquest projecte:
Ppt projecte from Estela Coll Marquès
> Justificació de les competències escollides:
5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema: en aquesta presentació es contextualitza el projecte i les necessitats de les qual ha sorgit
5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema: en aquesta presentació es contextualitza el projecte i les necessitats de les qual ha sorgit
dilluns, 22 d’abril del 2013
Una bona pràctica: desdoblaments
En el segon seminari de l'assignatura vàrem reflexionar sobre les bones pràctiques que es porten a terme al centre on estem. Una bona pràctica és aquella on els infants en treuen algun benefici.
En el cas del centre on estic fent pràctiques, una companya i jo vàrem reflexionar sobre els desdoblaments.
Títol: Taller de desdoblament (amb una psicòloga de l'Ajuntament)
Grup d'infants: mig grup. Es fa amb els tres cursos de P2 que hi ha a l'escola.
Espai: aula buida, actualment acondicionada per fer taller de construccions
Moment de la jornada: varia depenent del grup, ja que, com he dit, ho fan els tres grups de P2
Característiques del grup: petit grup (màxim 7-8 infants). Grup estable i heterogeni, variat
Objectius, àrees: - Desenvolupament d'habilitats motrius, cognitives i socials - Fomentar la concentració - Poder oferir atenció individualitzada a cada infant
Fonaments: Atenció a la diversitat en el sentit d'atendre a tots els infants. Igualtat d'oportunitats
Interrogants, dubtes, dilemes: - Per què es trien aquests tallers? - L'heterogeneitat del grup està feta a consciència? - Què es fa amb les observacions i anotacions que fa la psicòloga a cada sessió?
Satisfacció, valor centre: en general la satisfacció és bona, tant per parts dels infants, perquè els permet fer un altre tipus de joc, com per part dels mestres, que els permet fer activitats en grups més reduits
Pràctiques no existents: adaptacions poc atractives, concretament amb el cas d'una nena d'un grup de P2 amb dificultats motrius, a la que es van voler oferir uns materials poc atractius sense èxit, ja que ella volia jugar amb el mateix que els seus companys
Els desdoblaments a l'escoleta infantil Ferreries es fan amb una psicòloga que envia l'Ajuntament, na Biti Petrus. Ella ve de dilluns a dijous, i en el cas de la meva classe les hores de desdoblaments són els dilluns i els dimecres de 9:30-10:30h.
Des del mes de febrer que nosaltres vàrem començar les pràctiques, aquesta hora de desdoblaments amb la psicòloga és dedicada a fer taller de construccions (al primer trimestre es dedicava a l'heurística). El grupet d'infants escollits (són grups estables i heterogenis, de màxim 8 infants), va amb ella a una altra aula, una aula buida on hi trobem totes les peces per fer construccions. Al principi es fa una espècie de ritual d'entrada on els infants diuen el que faran. A mesura que han anat avançant les sessions s'han anat introduint noves peces, que suposen nous reptes pels nens i nenes.
Cada dia na Biti sol omplir un registre descriptiu, i, a més, fa fotografies per anotar els avenços dels infants.
Quan acaba la sessió, els nens expliquen un per un el que han fet aquell dia i quines peces han utilitzat.
Al final, es torna a la classe amb la resta d'alumnes i amb la tutora.
Els alumnes que s'han quedat a l'aula sovint fan feina sobre el conte protagonista del trimestre (en el cas del segon trimestre va ser De què fa gust la lluna? i en aquest tercer trimestre és El peix irisat). Tot i així, alguns dies també s'aprofiten per treballar sobre el projecte, que el passat trimestre era sobre el coneixement del cos, i en aquest trimestre és sobre les emocions.
En definitiva, penso que és d'agraïr tenir unes hores a la setmana per poder fer desdoblaments, i que té beneficis tant pels infants com per la mestra tutora, ja que les feines en petit grup són més fàcils de realitzar i a més es té la oportunitat d'atendre als infants de manera més individualitzada.
Bones pràctiques que he comentat:
http://maitegener.wordpress.com > Hàbits saludables en bona companyia
http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/ > L'hort escolar
http://lidiaei.blogspot.com.es/ > Desdoblaments
> Justificació de les competències escollides:
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat sobre el funcionament del centre: he triat aquesta competència perquè mentre feiem la feina ens sortien preguntes que encara no tenim resoltes, com les que hi ha a l'apartat d'Interrogants, dubtes i dilemes
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: aquesta competència l'he elegit perquè hem identificat una bona pràctica del centre
En el cas del centre on estic fent pràctiques, una companya i jo vàrem reflexionar sobre els desdoblaments.
Títol: Taller de desdoblament (amb una psicòloga de l'Ajuntament)
Grup d'infants: mig grup. Es fa amb els tres cursos de P2 que hi ha a l'escola.
Espai: aula buida, actualment acondicionada per fer taller de construccions
Moment de la jornada: varia depenent del grup, ja que, com he dit, ho fan els tres grups de P2
Característiques del grup: petit grup (màxim 7-8 infants). Grup estable i heterogeni, variat
Objectius, àrees: - Desenvolupament d'habilitats motrius, cognitives i socials - Fomentar la concentració - Poder oferir atenció individualitzada a cada infant
Fonaments: Atenció a la diversitat en el sentit d'atendre a tots els infants. Igualtat d'oportunitats
Interrogants, dubtes, dilemes: - Per què es trien aquests tallers? - L'heterogeneitat del grup està feta a consciència? - Què es fa amb les observacions i anotacions que fa la psicòloga a cada sessió?
Satisfacció, valor centre: en general la satisfacció és bona, tant per parts dels infants, perquè els permet fer un altre tipus de joc, com per part dels mestres, que els permet fer activitats en grups més reduits
Pràctiques no existents: adaptacions poc atractives, concretament amb el cas d'una nena d'un grup de P2 amb dificultats motrius, a la que es van voler oferir uns materials poc atractius sense èxit, ja que ella volia jugar amb el mateix que els seus companys
Els desdoblaments a l'escoleta infantil Ferreries es fan amb una psicòloga que envia l'Ajuntament, na Biti Petrus. Ella ve de dilluns a dijous, i en el cas de la meva classe les hores de desdoblaments són els dilluns i els dimecres de 9:30-10:30h.
Des del mes de febrer que nosaltres vàrem començar les pràctiques, aquesta hora de desdoblaments amb la psicòloga és dedicada a fer taller de construccions (al primer trimestre es dedicava a l'heurística). El grupet d'infants escollits (són grups estables i heterogenis, de màxim 8 infants), va amb ella a una altra aula, una aula buida on hi trobem totes les peces per fer construccions. Al principi es fa una espècie de ritual d'entrada on els infants diuen el que faran. A mesura que han anat avançant les sessions s'han anat introduint noves peces, que suposen nous reptes pels nens i nenes.
Cada dia na Biti sol omplir un registre descriptiu, i, a més, fa fotografies per anotar els avenços dels infants.
Quan acaba la sessió, els nens expliquen un per un el que han fet aquell dia i quines peces han utilitzat.
Al final, es torna a la classe amb la resta d'alumnes i amb la tutora.
Els alumnes que s'han quedat a l'aula sovint fan feina sobre el conte protagonista del trimestre (en el cas del segon trimestre va ser De què fa gust la lluna? i en aquest tercer trimestre és El peix irisat). Tot i així, alguns dies també s'aprofiten per treballar sobre el projecte, que el passat trimestre era sobre el coneixement del cos, i en aquest trimestre és sobre les emocions.
En definitiva, penso que és d'agraïr tenir unes hores a la setmana per poder fer desdoblaments, i que té beneficis tant pels infants com per la mestra tutora, ja que les feines en petit grup són més fàcils de realitzar i a més es té la oportunitat d'atendre als infants de manera més individualitzada.
Bones pràctiques que he comentat:
http://maitegener.wordpress.com > Hàbits saludables en bona companyia
http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/ > L'hort escolar
http://lidiaei.blogspot.com.es/ > Desdoblaments
> Justificació de les competències escollides:
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat sobre el funcionament del centre: he triat aquesta competència perquè mentre feiem la feina ens sortien preguntes que encara no tenim resoltes, com les que hi ha a l'apartat d'Interrogants, dubtes i dilemes
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: aquesta competència l'he elegit perquè hem identificat una bona pràctica del centre
dimecres, 17 d’abril del 2013
Bones pràctiques
En aquesta entrada comentaré 3 enllaços de tres experiències diferents que crec que són bones pràctiques i el per què ho són i per què les he escollit.
En aquesta experiència s'aprofiten les fonts de llum que trobem alrrededor, tant siguin naturals com no, per aprendre, per descobrir...
La llum té infinites possibilitats lúdiques ja que les ombres susciten un interès molt especial en els infants.
- MÒBILS I MURALS AMB MATERIAL A L'ABAST: http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm
En aquest link trobem una experiència que es va dur a terme a la llar d'infants Lola Anglada de Lloret de Mar.
Se'ns mostra una sèrie de murals i mòbils construïts tots amb materials naturals o quotidians i fàcils d'aconseguir, que estan a l'abast.
Se'ns mostra una sèrie de murals i mòbils construïts tots amb materials naturals o quotidians i fàcils d'aconseguir, que estan a l'abast.
Em sembla molt interessant primerament, que s'aprofitin materials que a vegades no els tenim en compte i amb els quals podem fer vertaderes creacions com es demostra per exemple amb els murals que varen construir.
A més, és una bona pràctica perquè implica la col·laboració dels pares durant el període de l'adaptació dels infants.
Totes aquestes experiències demostren que no fa falta comprar material ni es necessites materials cars per decorar un espai pels infants, sinó que es tracta de donar peu a la imaginació i la creativitat.
- PODER ANAR A BEURE AIGUA: http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
Aquesta experiència m'ha resultat d'allò més interessant perquè crec que a moltes escoles es fa el mateix sistema: hi ha gots de plàstic i és la mestra qui aboca l'aigua en uns moments puntuals (després de berenar, després del pati).
En aquest cas la mestra que relata l'experiència ens explica com va substituir en un primer moment els gots de plàstic per altres de vidre, i com poc a poc es va crear un espai per beure aigua, amb una gerra perquè fossin els mateixos infants els que es poguessin bocar l'aigua.
Em sembla una experiència d'allò més interessant i positiva per ells, perquè propicia la seva autonomia, a més de saciar ells mateixos la sensació de sed, sense haver d'esperar als moments puntuals on es beu.
Trobem una presentació de fotografies per veure com ells mateixos ho fan, i em sembla molt important fomentar l'autonomia des de tant petits i confiar en ells.
En aquesta experiència s'aprofiten les fonts de llum que trobem alrrededor, tant siguin naturals com no, per aprendre, per descobrir...
La llum té infinites possibilitats lúdiques ja que les ombres susciten un interès molt especial en els infants.
A través d'aquestes interaccions els nens inicien molts jocs i s'inicien el molts coneixements que els permeten el deu desenvolupament cognitiu, a més d'explotar la seva creativitat i la imaginació.
> Justificació de les competències treballades:
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació: aquesta entrada està basada en altres experiències que hem pogut conèixer gràcies a l'assignatura i que ens ajudaran en la nostra formació com a futures mestres.
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he comentat tres del que a mi em semblen bones pràctiques i he exposat els motius.
dimarts, 9 d’abril del 2013
Una jornada a l'escoleta
Una jornada a l'escoleta es desenvolupa d'una o altra manera segons diversos factors com ara: les activitats que s'han de dur a terme, la metodologia de la mestra, etc.
En el meu cas compararé la jornada del meu grup classe (Aula de P2), amb l'aula de P2 de la mateixa escola on fa les pràctiques la meva companya na Lídia.
Després de molt parlar hem pogut veure com les jornades són diferents tot i correspondre al mateix nivell i escola.
A l'aula on estic fent pràctiques sempre, cada dia, es fa la rotllana del bon dia a la mateixa hora (9:15h) i amb els mateixos temes: cançó, quin dia som, qui ha vingut, quin temps fa, què farem avui, etc. A l'altra aula de P2 no fan el bon dia diàriament, i si ho fan sol esser després del berenar, a les 11h aproximadament.
El berenar es fa a les 10:30h en ambdós casos, però penso que a l'altra aula els infants tenen una flexibilitat horària major, aspecte que crec que es podria incorporar a la meva aula. En moltes ocasions es queden els mateixos infants els darrers, i s'ha d'insistir perquè s'acabin el berenar, fins i tot a vegades se'ls posa una mica de pressa.
El joc lliure per racons, en el cas del grup on estic es fa sempre just acaben de berenar. En el cas de l'altra aula, es fa després de fer la rotllana del bon dia (si la fan), o després de berenar també. Si hi ha activitats programades es fan durant aquest temps a la meva aula, cridant els infants en petits grups, però a l'altra aula les solen fer a les 9h en arribar.
El moment del canvi de bolquers és també diferent; a la meva aula, la mestra fa la higiene mentre els infants juguen per racons, després de berenar i sempre abans de sortir al pati. La mestra de l'altra aula fa el canvi de bolquers quan els infants ja han sortit al pati, els va cridant un per un, ja que l'aula té a darrera una porta de sortida que dóna just al pati. Al principi pensava que no era bona idea, però veig que pot esser una cosa a incorporar ja que d'aquesta manera els infants, que sempre tenen presses per sortir al pati, no es cansen de jugar als racons si fa més d'una hora que ho estan fent.
Les sortides al pati depenen molt de les activitats que s'estiguin fent. Hi ha dies que es surt al pati sobre les 11:30h i altres a les 12h. No hi ha una hora justa, i tant un grup com l'altre varia segons les condicions de la jornada.
Una vegada s'entra del pati, es fa higiene de cara i mans, en ambdós grups.
En el cas del meu grup, a les 12:45h fem una rotllana d'acomiadament, on els infants expressen el que han fet, expliquen les seves sensacions, i a vegades es canta alguna cançó. Això és una cosa que no fa l'altre grup.
En els dos grups, entre les 13 i les 14h els pares van recollint als seus fills. En aquest moment es produeix un intercanvi verbal d'informacions.
> Justificació de les competències escollides
3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada exposo reflexions sobre la distribució del temps a l'escola, les dinàmiques de feina i també la relació amb la família.
En el meu cas compararé la jornada del meu grup classe (Aula de P2), amb l'aula de P2 de la mateixa escola on fa les pràctiques la meva companya na Lídia.
Després de molt parlar hem pogut veure com les jornades són diferents tot i correspondre al mateix nivell i escola.
A l'aula on estic fent pràctiques sempre, cada dia, es fa la rotllana del bon dia a la mateixa hora (9:15h) i amb els mateixos temes: cançó, quin dia som, qui ha vingut, quin temps fa, què farem avui, etc. A l'altra aula de P2 no fan el bon dia diàriament, i si ho fan sol esser després del berenar, a les 11h aproximadament.
El berenar es fa a les 10:30h en ambdós casos, però penso que a l'altra aula els infants tenen una flexibilitat horària major, aspecte que crec que es podria incorporar a la meva aula. En moltes ocasions es queden els mateixos infants els darrers, i s'ha d'insistir perquè s'acabin el berenar, fins i tot a vegades se'ls posa una mica de pressa.
El joc lliure per racons, en el cas del grup on estic es fa sempre just acaben de berenar. En el cas de l'altra aula, es fa després de fer la rotllana del bon dia (si la fan), o després de berenar també. Si hi ha activitats programades es fan durant aquest temps a la meva aula, cridant els infants en petits grups, però a l'altra aula les solen fer a les 9h en arribar.
El moment del canvi de bolquers és també diferent; a la meva aula, la mestra fa la higiene mentre els infants juguen per racons, després de berenar i sempre abans de sortir al pati. La mestra de l'altra aula fa el canvi de bolquers quan els infants ja han sortit al pati, els va cridant un per un, ja que l'aula té a darrera una porta de sortida que dóna just al pati. Al principi pensava que no era bona idea, però veig que pot esser una cosa a incorporar ja que d'aquesta manera els infants, que sempre tenen presses per sortir al pati, no es cansen de jugar als racons si fa més d'una hora que ho estan fent.
Les sortides al pati depenen molt de les activitats que s'estiguin fent. Hi ha dies que es surt al pati sobre les 11:30h i altres a les 12h. No hi ha una hora justa, i tant un grup com l'altre varia segons les condicions de la jornada.
Una vegada s'entra del pati, es fa higiene de cara i mans, en ambdós grups.
En el cas del meu grup, a les 12:45h fem una rotllana d'acomiadament, on els infants expressen el que han fet, expliquen les seves sensacions, i a vegades es canta alguna cançó. Això és una cosa que no fa l'altre grup.
En els dos grups, entre les 13 i les 14h els pares van recollint als seus fills. En aquest moment es produeix un intercanvi verbal d'informacions.
> Justificació de les competències escollides
3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada exposo reflexions sobre la distribució del temps a l'escola, les dinàmiques de feina i també la relació amb la família.
dimarts, 2 d’abril del 2013
Elaboració d'un cas (semblant al treballat a classe)
Psicomotricitat (moment previ)
El grup on faig pràctiques té psicomotricitat cada dimarts de 9:30-10:30h.
Abans de la rotllana del bon dia (sobre les 9:10h), la mestra mana als infants que es llevin les sabates i es posin els calcetins de psico.
És cert que alguns infants ho fan sense queixar-se, però altres, des del moment que es diu el que s'ha de fer comencen a dir frases com: no puc, no ho sé fer, ajuda'm...
Abans de la rotllana del bon dia (sobre les 9:10h), la mestra mana als infants que es llevin les sabates i es posin els calcetins de psico.
És cert que alguns infants ho fan sense queixar-se, però altres, des del moment que es diu el que s'ha de fer comencen a dir frases com: no puc, no ho sé fer, ajuda'm...
Molts nens acuden a mi buscant ajuda, i es comencen a esvalotar i a formar-se molt d'enrrenou. Llavors la tutora es sol enfadar, ja que és molt partidària de l'autonomia dels infants i de que faixin les coses per ells mateixos. Normalment sol donar un ultimátum, amb veu d'enfadada: Qui no es posi els calcetins no vindrà a psico.
En aquell moment tots els infants reaccionen i ho fan sols, o almenys ho intenten, uns amb més èxit i altres amb menys, però poc a poc van millorant i es fonemta així la seva autonomia. Llavors, si algun infant no se'ls ha posat del tot bé és quan els ajudem perquè estiguin tots llestos.
En aquell moment tots els infants reaccionen i ho fan sols, o almenys ho intenten, uns amb més èxit i altres amb menys, però poc a poc van millorant i es fonemta així la seva autonomia. Llavors, si algun infant no se'ls ha posat del tot bé és quan els ajudem perquè estiguin tots llestos.
- Creences
> L'infant ha de ser autònom. Ha de provar les coses, no l'hem d'ajudar abans que ell ho provi per ell mateix.
> Tots els infants són capaços, independentment del seu ritme.
> La gestió dels conflictes es fa de manera verbal, sempre intentant que siguin els mateixos infants els que ho solucionin, donant ella unes pautes.
- Emocions
La mestra té un caràcter fort i és estricte amb el compliment de les normes, més tenint en compte que porta uns 20 anys exercint de mestra. Davant els conflictes però, dóna certa autonomia als nens perquè, amb unes pautes, puguin solucionar-ho entre ells i arribar a un acord o trobar una solució.
Així i tot, només s'altera quan primer ha dit dues vegades les coses bé i els nens no han fet cas.
- Coneixements teòrics
Una de les teories més rellevants en aquesta metodologia és la de Jerome Bruner:
> Diàleg actiu: el mestre i l'aluma s'han d'involucrar en un diàleg actiu.
- Vivències i rutines
En el dia a dia es produeixen sempre conflictes, ja siguin més o menys importants.
Tenint en compte que la tutora porta, com ja he dit, molts anys exercint de mestra, i sabent que abans (fins fa sols 3 anys) ho feia en un Col·legi Concertat, penso que ha canviat la manera de gestionar-los. El fet de donar més autonomia els nens és molt beneficios per ells i per el madurament cognitiu. A més, els infants ja coneixen el seu quefer i la mestra coneix, alhora, als infants a la perfecció.
> Justificació de les competències escollides:
3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he parlat de les dinàmiques de treball del centre i he contrastat les reflexions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)