dilluns, 22 d’abril del 2013

Una bona pràctica: desdoblaments

En el segon seminari de l'assignatura vàrem reflexionar sobre les bones pràctiques que es porten a terme al centre on estem. Una bona pràctica és aquella on els infants en treuen algun benefici.

En el cas del centre on estic fent pràctiques, una companya i jo vàrem reflexionar sobre els desdoblaments.


Títol: Taller de desdoblament (amb una psicòloga de l'Ajuntament)
Grup d'infants: mig grup. Es fa amb els tres cursos de P2 que hi ha a l'escola. 
Espai: aula buida, actualment acondicionada per fer taller de construccions
Moment de la jornada: varia depenent del grup, ja que, com he dit, ho fan els tres grups de P2
Característiques del grup: petit grup (màxim 7-8 infants). Grup estable i heterogeni, variat
Objectius, àrees: - Desenvolupament d'habilitats motrius, cognitives i socials - Fomentar la concentració - Poder oferir atenció individualitzada a cada infant
Fonaments: Atenció a la diversitat en el sentit d'atendre a tots els infants. Igualtat d'oportunitats
Interrogants, dubtes, dilemes: - Per què es trien aquests tallers? - L'heterogeneitat del grup  està feta a consciència? - Què es fa amb les observacions i anotacions que fa la psicòloga a cada sessió? 
Satisfacció, valor centre: en general la satisfacció és bona, tant per parts dels infants, perquè els permet fer un altre tipus de joc, com per part dels mestres, que els permet fer activitats en grups més reduits 
Pràctiques no existents: adaptacions poc atractives, concretament amb el cas d'una nena d'un grup de P2 amb dificultats motrius, a la que es van voler oferir uns materials poc atractius sense èxit, ja que ella volia jugar amb el mateix que els seus companys



Els desdoblaments a l'escoleta infantil Ferreries es fan amb una psicòloga que envia l'Ajuntament, na Biti Petrus. Ella ve de dilluns a dijous, i en el cas de la meva classe les hores de desdoblaments són els dilluns i els dimecres de 9:30-10:30h.
Des del mes de febrer que nosaltres vàrem començar les pràctiques, aquesta hora de desdoblaments amb la psicòloga és dedicada a fer taller de construccions (al primer trimestre es dedicava a l'heurística). El grupet d'infants escollits (són grups estables i heterogenis, de màxim 8 infants), va amb ella a una altra aula, una aula buida on hi trobem totes les peces per fer construccions. Al principi es fa una espècie de ritual d'entrada on els infants diuen el que faran. A mesura que han anat avançant les sessions s'han anat introduint noves peces, que suposen nous reptes pels nens i nenes.
Cada dia na Biti sol omplir un registre descriptiu, i, a més, fa fotografies per anotar els avenços dels infants.
Quan acaba la sessió, els nens expliquen un per un el que han fet aquell dia i quines peces han utilitzat.
Al final, es torna a la classe amb la resta d'alumnes i amb la tutora.

Els alumnes que s'han quedat a l'aula sovint fan feina sobre el conte protagonista del trimestre (en el cas del segon trimestre va ser De què fa gust la lluna? i en aquest tercer trimestre és El peix irisat). Tot i així, alguns dies també s'aprofiten per treballar sobre el projecte, que el passat trimestre era sobre el coneixement del cos, i en aquest trimestre és sobre les emocions.


En definitiva, penso que és d'agraïr tenir unes hores a la setmana per poder fer desdoblaments, i que té beneficis tant pels infants com per la mestra tutora, ja que les feines en petit grup són més fàcils de realitzar i a més es té la oportunitat d'atendre als infants de manera més individualitzada. 

Bones pràctiques que he comentat:
http://maitegener.wordpress.com > Hàbits saludables en bona companyia
http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/ > L'hort escolar
http://lidiaei.blogspot.com.es/ > Desdoblaments


> Justificació de les competències escollides: 
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat sobre el funcionament del centre: he triat aquesta competència perquè mentre feiem la feina ens sortien preguntes que encara no tenim resoltes, com les que hi ha a l'apartat d'Interrogants, dubtes i dilemes 
4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: aquesta competència l'he elegit perquè hem identificat una bona pràctica del centre 

5 comentaris:

  1. Benvolguda Estela,

    Com vam comentar al passat seminari de l’assignatura, considero que els desdoblaments són una molt bona pràctica que beneficia tant a l’alumnat com a la mestra en diversos aspectes. Per una banda, la mestra pot observar i atendre d’una manera més individualitzada als infants i respondre a les seves necessitats, així com avaluar-los fent feina en petit grup. Per l’altra, els infants gaudeixen d’un ambient més ric de treball en què estableixen uns lligams amb els companys i la mateixa mestra.

    Considero que es pot treure molt més suc a les activitats desenvolupades en petit grup, ja que la mestra només ha de respondre als infants que fan l’activitat i no ha de satisfer les necessitats de tots els alumnes.

    Aquesta és una pràctica que també es desenvolupa al meu centre de pràctiques i he tingut la sort d’observar als infants treballant tant en gran com en petit grup. Dit això, he pogut veure que, moltes vegades, són ells mateixos que creen i respecten un clima harmoniós sense necessitat de que els preguem silenci.

    Gràcies per compartir-ho Estela!

    ResponElimina
  2. Bona tarda Estela,
    la teva bona pràctica ja vas comentar-me-la al seminari i vaig gaudir escoltar-te.
    Penso que és una bona pràctica, sobretot per poder estar més atent dels infants, veure els avanços en grup més petit, per tant, més individualitzat.

    Què segurament s'haurien de millorar algunes coses o resoldre els dilemes que vos han sorgit? Potser si però, aprofitau-la!

    Una salutació.

    ResponElimina
  3. Hola! Penso que els desdoblaments són una bona pràctica. Com ja s’ha dit en comentaris anteriors, els desdoblaments són beneficiosos per la mestra i com no pels infants. En els desdoblaments el clima és molt més relaxat i tranquil... ja que parlem d’un grup més reduït d’infants, per tant, la mestra pot arribar d’una manera més fàcil i més còmode a tothom, i això en gran grup és més difícil. S’intenta però es fa complicat. Els desdoblaments són molt beneficiosos quan hi ha infants amb necessitats educatives especials... es pot treballar molt amb aquests infants, ja que canvies d’aula i canvies de mestra; no sol ser la tutora que se’n va amb aquests infants, sinó que sol ser la mestra de suport o la psicòloga... i de vegades els infants es mostren més oberts perquè estan exclusivament per ells/es.

    És una bona pràctica que es faixin desdoblaments als centres educatius. Es pot fer una feina molt bona i es pot portar un seguiment, ja que es treballa d’una manera més individualitzada i personalitzada.
    Janet Cano.

    ResponElimina
  4. Bones tardes Estela!
    Com ja vam comentar en el seminari, els desdoblaments em semblen una bona pràctica i que beneficia en aquest cas en ambdós grups, el que gaudeix del taller de construccions i també el que queda amb la tutora perquè permet atendre a tots els infants, la diversitat, les necessitats que sol·liciten...
    Penso que s'haurien de tenir més en compte els desdoblaments i no nomes en els casos que porten l'equip d'atenció primerenca sinó amb altres vessant tipus aquesta que has descrit del taller de construccions.
    Gràcies per la teva reflexió!

    ResponElimina
  5. HOLA ESTELA.
    Soy Jose de la Seu d’Eivissa.
    Me gustaría comentar tu entrada por dos razones:
    Por un lado, porque evidentemente los desdoblamientos son una práctica necesaria para poder dar una respuesta a la diversidad i tener una educación de calidad que responda a las diferentes necesidades educativas de los pequeños, que permita una observación y una evaluación más cercana i por tanto que facilite una intervención diferenciada por parte de la educadora. En este sentido, me gustaría comentar que parece que en tu entrada va muy ligado el tema de desdoblamiento al de la visita de la psicóloga para dar respuesta a los niños con necesidades especiales, y a la realización del desdoblamiento fuera del aula, lo que conlleva un problema de inclusión. Pues bien, yo creo que el desdoblamiento ha de ser una estrategia más para el aula buscando la respuesta a la diversidad del grupo, facilitando diferentes tipos de interacción, diversificando rincones i programando actividades paralelas dentro del aula con la participación de la tutora, la educadora de apoyo y el prácticante.
    Está claro que esto necesita de una ratio y unas condiciones especiales de espacio y personal, pero también de ganas de hacerlo. En la escoleta de ses Païses donde yo hago prácticas hay dos educadoras siempre en cada aula, lo que permite desdoblar sin buscar espacios diferentes. En “els peixets” , el aula de bebés somos tres adultos para siete bebés y en el aula de “els cavallets de mar”de 1-2 son tres adultos para doce criaturas ahora que estamos los practicantes.
    Por otro lado, aprovecho este tema para llamar la atención del peligro en que en estos momentos se encuentran este tipo de estrategias pedagógicas, debido a las nuevas políticas educativas tanto a nivel ideológico como a nivel económico que estamos sufriendo en estos momentos. Recortes de material, de personal docente, de espacios… nos llevan hacia un modelo asistencial en el que no caben palabras como desdoblamiento. Charo y Cati, mis tutoras en Ses Païses, me han dicho que ellas tratan de disfrutar de la calidad educativa que pueden ofrecer en estos momentos porque saben que llega el tiempo en que las condiciones de los centros 0-3 tan solo permitirán priorizar la adquisición de hábitos y el cuidado personal. La asistencialidad pura y dura.
    Por lo tanto Estela, esforcémonos para que estas buenas prácticas de las que hablamos puedan perdurar en el tiempo.
    Un abrazo.
    Jose

    ResponElimina