Una jornada a l'escoleta

Una jornada a l'escoleta es desenvolupa d'una o altra manera segons diversos factors com ara: les activitats que s'han de dur a terme, la metodologia de la mestra, etc.

En el meu cas compararé la jornada del meu grup classe (Aula de P2), amb l'aula de P2 de la mateixa escola on fa les pràctiques la meva companya na Lídia.
Després de molt parlar hem pogut veure com les jornades són diferents tot i correspondre al mateix nivell i escola.

A l'aula on estic fent pràctiques sempre, cada dia, es fa la rotllana del bon dia a la mateixa hora (9:15h) i amb els mateixos temes: cançó, quin dia som, qui ha vingut, quin temps fa, què farem avui, etc. A l'altra aula de P2 no fan el bon dia diàriament, i si ho fan sol esser després del berenar, a les 11h aproximadament. 

El berenar es fa a les 10:30h en ambdós casos, però penso que a l'altra aula els infants tenen una flexibilitat horària major, aspecte que crec que es podria incorporar a la meva aula. En moltes ocasions es queden els mateixos infants els darrers, i s'ha d'insistir perquè s'acabin el berenar, fins i tot a vegades se'ls posa una mica de pressa. 

El joc lliure per racons, en el cas del grup on estic es fa sempre just acaben de berenar. En el cas de l'altra aula, es fa després de fer la rotllana del bon dia (si la fan), o després de berenar també. Si hi ha activitats programades es fan durant aquest temps a la meva aula, cridant els infants en petits grups, però a l'altra aula les solen fer a les 9h en arribar. 

El moment del canvi de bolquers és també diferent; a la meva aula, la mestra fa la higiene mentre els infants juguen per racons, després de berenar i sempre abans de sortir al pati. La mestra de l'altra aula fa el canvi de bolquers quan els infants ja han sortit al pati, els va cridant un per un, ja que l'aula té a darrera una porta de sortida que dóna just al pati. Al principi pensava que no era bona idea, però veig que pot esser una cosa a incorporar ja que d'aquesta manera els infants, que sempre tenen presses per sortir al pati, no es cansen de jugar als racons si fa més d'una hora que ho estan fent. 

Les sortides al pati depenen molt de les activitats que s'estiguin fent. Hi ha dies que es surt al pati sobre les 11:30h i altres a les 12h. No hi ha una hora justa, i tant un grup com l'altre varia segons les condicions de la jornada. 

Una vegada s'entra del pati, es fa higiene de cara i mans, en ambdós grups. 

En el cas del meu grup, a les 12:45h fem una rotllana d'acomiadament, on els infants expressen el que han fet, expliquen les seves sensacions, i a vegades es canta alguna cançó. Això és una cosa que no fa l'altre grup. 

En els dos grups, entre les 13 i les 14h els pares van recollint als seus fills. En aquest moment es produeix un intercanvi verbal d'informacions. 


> Justificació de les competències escollides
3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada exposo reflexions sobre la distribució del temps a l'escola, les dinàmiques de feina i també la relació amb la família. 

4.2 Identifica bones pràctiques, les compara: elegeixo aquesta cometència perquè he identificat bones pràctiques que porta a terme l'altra classe i les he comparat amb les que es porten a terme a l'aula on estic fent pràctiques. 

Elaboració d'un cas (semblant al treballat a classe)

Psicomotricitat (moment previ)

El grup on faig pràctiques té psicomotricitat cada dimarts de 9:30-10:30h.

Abans de la rotllana del bon dia (sobre les 9:10h), la mestra mana als infants que es llevin les sabates i es posin els calcetins de psico.
És cert que alguns infants ho fan sense queixar-se, però altres, des del moment que es diu el que s'ha de fer comencen a dir frases com: no puc, no ho sé fer, ajuda'm... 

Molts nens acuden a mi buscant ajuda, i es comencen a esvalotar i a formar-se molt d'enrrenou. Llavors la tutora es sol enfadar, ja que és molt partidària de l'autonomia dels infants i de que faixin les coses per ells mateixos. Normalment sol donar un ultimátum, amb veu d'enfadada: Qui no es posi els calcetins no vindrà a psico.
En aquell moment tots els infants reaccionen i ho fan sols, o almenys ho intenten, uns amb més èxit i altres amb menys, però poc a poc van millorant i es fonemta així la seva autonomia. Llavors, si algun infant no se'ls ha posat del tot bé és quan els ajudem perquè estiguin tots llestos. 

• Creences
  
  > L'infant ha de ser autònom. Ha de provar les coses, no l'hem d'ajudar abans que ell ho provi per ell mateix.
  > Tots els infants són capaços, independentment del seu ritme.
  > La gestió dels conflictes es fa de manera verbal, sempre intentant que siguin els mateixos infants els que ho solucionin, donant ella unes pautes.

• Emocions
  La mestra té un caràcter fort i és estricte amb el compliment de les normes, més tenint en compte que porta uns 20 anys exercint de mestra.  Davant els conflictes però, dóna certa autonomia als nens perquè, amb unes pautes, puguin solucionar-ho entre ells i arribar a un acord o trobar una solució.
  Així i tot, només s'altera quan primer ha dit dues vegades les coses bé i els nens no han fet cas.

• Coneixements teòrics
  Una de les teories més rellevants en aquesta metodologia és la de Jerome Bruner:

> Aprenentatge per descobriment: el mestre ha de motivar als infants a que ells mateixos descobreixin les relacions entre conceptes. 
> Diàleg actiu: el mestre i l'aluma s'han d'involucrar en un diàleg actiu. 

• Vivències i rutines
  En el dia a dia es produeixen sempre conflictes, ja siguin més o menys importants.
  Tenint en compte que la tutora porta, com ja he dit, molts anys exercint de mestra, i sabent que abans (fins fa sols 3 anys) ho feia en un Col·legi Concertat, penso que ha canviat la manera de gestionar-los. El fet de donar més autonomia els nens és molt beneficios per ells i per el madurament cognitiu. A més, els infants ja coneixen el seu quefer i la mestra coneix, alhora, als infants a la perfecció. 

> Justificació de les competències escollides:
3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he parlat de les dinàmiques de treball del centre i he contrastat les reflexions. 

4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula: aquesta competència l'he escollit perquè en especial en aquesta entrada he hagut d'identificar els marcs teòrics de les pràctiques sobre les quals estava reflexionant.

Reflexió: com treballar les competències en el context escolar?

En el passat seminari de Reflexió i Innovació educativa vàrem conèixer què és el DAFO.
El DAFO és una eina que permet fer una anàlisi sobre la situació d'una empresa o corporació i on s'analitza:

Debilitats: elements interns aud poden limitar el bon funcionament i la bona marxa d'una empresa, en aquest cas d'un centre educatiu. Respon a la pregunta Què s'hauria de millorar del centre?

Amenaces: factor de l'entorn que pot afectar la bona marxa d'un centre. Respon a la pregunta Què hi ha a l'entorn del centre que pot afectar la bona marxa, incrementar els riscos o reduir-ne els èxits?

Fortaleses: factor intern que pot facilitar l'obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge. Respon a la pregunta Què es valora del centre i de què estem satisfets?

Oportunitats: factor de l'entorn que pot representar per un centre un avantatge o una possibilitar per tal que millori el funcionament, els resultats o els serveis. Respon a la pregunta Què hi ha a l'entorn del centre que pot afavorir l'obtenció de bons resultats o esdevenir un aprenentatge?

Una vegada ja analitzat el context de l'escoleta on estic fent pràctiques, és hora de reflexionar sobre com puc treballar les meves competències en aquest context en concret. Com ja vaig exposar a la primera entrada del blog, algunes competències les tinc més assolides que altres, i algunes les he de millorar durant el meu procés d'aprenentatge actual.
Penso que el més important per una mestra és saber aprofitar les Fortaleses i les Oportunitats que el nostre context ofereix, és a dir, saber agafar aquells aspectes positius del centre per tal d'enfortir-los i enriquir-nos. 

Per exemple, en el centre on estic fent pràctiques una de les FORTALESES és el sistema de desdoblaments que tenen, que permet realitzar moltes activitats en petit grup que serien difícils de gestionar en gran grup. Amb aquest aspecte podré treballar la competència 

4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. Crec, sens dubte, que aquesta és una molt bona pràctica del centre i que és molt útil per una millor atenció individualitzada. 

Una altra de les seves fortaleses és que tenen molt clars els principis educatius descrits en el Projecte Educatiu de Centre i els porten a terme dia a dia. Així, podré enfortir la competència 3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen, i també la 4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. 

Però en un centre no tot és bo, i forma part del procés d'aprenentatge saber identificar els aspectes negatius. 
Per exemple, una de les AMENACES del centre seria la falta d'una aula de psicomotricitat, que em va extranyar perquè es tracta d'un centre de recent construcció. Això em permetrà millorar la competència 3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències. 


Com a aspectes per millorar i adquirir crec que hauria de tenir en compte la competència 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre; crec que és fonamental que els docents coneguin les seves creences i, a partir d'aquí, les puguin comparar amb el que es diu i es fa a l'escola. Penso que és hora d'anar pensant i reflexionant sobre les meves pròpies creences, i com que he vist que és la feina del mòdul 2 em proposo entendre el tema per acabar de definir els meus pensaments.
També he d'adquir la competència 4.3 Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació, ja que a vegades observo esdeveniments però no faig la part de fer hipòtesis i pensar el per què ha ocurregut allò concret. Per millorar-ho em proposo apuntar baix les reflexions les hipòtesis que d'elles en sorgeixen. 

> Justificació de les competències escollides:
2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals: he escollit aquestes competències perquè en aquesta entrada he reflexionat sobre els punts forts i punts dèbils. 

2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa: he posat aquesta competència perquè en aquesta entrada he descrit el que em proposo fer per millorar les meves competències professionals. 

Observació d'aula 4/3/2013

Avui dilluns 4 de març he aprofitat per fixar-me al màxim detall en el dia a l'aula per fer aquesta feina. 

He arribat a l'aula a les 9h del matí. L'entrada és gradual i fins les 9:15 - 9:30h poden estar entrant infants. Tot i així la majoria han estat molt puntuals i sols una nena ha arribat a les 9:15h. És llavors quan hem fet el bon dia. Asseguts en rotllana, en aquest primer moment quotidià tots els infants estaven molt desperts i atents. Primer hem cantat dues cançons per donar el bon dia; alguns cantaven i altres, simplement, observaven. Seguidament hem passat a mirar si érem tots a classe avui. Després hem mirat del temps; els nens intenten fer prediccions del temps que farà, i al final s'han decidit pel sol i el núvol. Per acabar aquesta rotllana, hem recordat què faríem durant el dia d'avui, a mode d'agenda. L'objectiu de la rotllana del bon dia és, primerament, donar la benvinguda a tots, i també organitzar el que serà la jornada per tal que els infants es centrin i això els permeti sentir-se més segurs en la seva estada al centre. 

A les 9:30h, ha vingut na Biti Petrus, una mestra de suport enviada per l'Ajuntament, amb la qual es fan desdoblaments. 6 infants han anat amb ella a fer construccions, i la resta (8 infants, la tutora i jo) ens hem quedat a l'aula. En aquesta ocasió ha tocat explicar el conte De què fa gust la lluna? És un conte que ja coneixen i que es sol contar una vegada per setmana. A més, hi ha a l'aula un mural amb els animals que apareixen en el conte, que s'aferren amb velcro. La mestra ha donat un animal a cada infant i així els ha fet més partíceps. Essent una activitat de petit grup ha funcionat molt bé i tots han estat ben atents, esperant el seu moment per participar en el conte i imitant les onomatopeies dels animals.
Una vegada acabat de contar el conte, aquest petit grup ha pintat dos dels animals que surten (tot els altres ja estan pintats); en aquesta ocasió ha tocat el mico i el ratolí. L'objectiu de la mestra és que els infants practiquin la psicomotricitat fina; els ajuda i els dóna indicacions de com s'agafen les pintures en aquest cas. 

A les 10:30h, quan han arribat els companys que feien construccions, s'ha fet el berenar. Els infants s'han repartit entre les dues taules que hi ha a l'aula i, cadascun autònomament, ha tret el berenar, ha berenat i, en acabar, han tornat la bosseta al seu lloc. Després de berenar tots han demanat aigua. La mestra ja em va donar indicacions de que el berenar és un moment perquè els infants guanyin en autonomia, i per això hem de deixar que algunes coses les faixin ells sols. 

De 10:30 a 12h ha arribat el moment de jugar als racons de l'aula. He pogut notar (de fet ja ho vaig notar la primera setmana de pràctiques) com molts infants tenen preferències per algun racó en concret, i s'hi passen llargues estones (per exemple molts nens juguen llarg temps a la cuineta o a la perruqueria). Per altra banda, hi ha dos o tres infants que van canviant de joc constantment i es centren poc temps en una mateixa activitat.
També s'ha aprofitat aquest temps perquè els 6 infants que havien anat a fer les construccions pintessin el mico i el ratolí, i altres infants que tenien feines atrassades per no haver assistit a classe altres dies de la setmana anterior també s'han posat al dia. He vist com tots els nens tenien moltes ganes de pintar, és una activitat que els agrada i els entreten, i tots han fet la seva feina correctament. No obstant, alguns no han fet cas a la primera a ordres de la mestra (per exemple: només pintem en color rosa les orelles del ratolí). 

A les 12h ha arribat l'hora del canvi de bolquers. Dels 15 infants de la classe, n'hi ha 6 que en segueixen portant. Els que no porten bolquers van al bany durant diferents moments del matí, tot i que a vegades la mestra els va recordant si algú té ganes d'anar al bany. Els infants que porten bolquers són cridats poc a poc per la mestra que els fa el canvi. 

Quan tots els canvis de bolquers han estat fets, sobre les 12:15h i aprofitant el sol que ha fet avui, els infants han sortit al pati. Al pati hi havia els tres grups de P2 que hi ha a l'escola i un grup d'infants de P1. Els nens han estat jugant amb les bicis i tricicles, s'han tirat pel tobogan... En general tots han passat per tot i han jugat molt bé. A l'hora de recollir, a les 12:45h, tots han fet cas i han recollit. 

De 12:45-13h, hem fet la rotllana de despedida. Primer els nens s'han fet net les mans, i després hem cantat cançons que tots coneixien. A les 13h han vingut els primers pares i avis a buscar alguns infants. 

De 13 a 14h els infants que esperaven a ser recollits han jugat lliurement pels racons de l'aula. 

> Justificació de les competències escollides:
1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: he escollit aquesta competència perquè al llarg d'aquesta observació he anat reflexionant sobre la pràctica docent de les mestres que he observat i he reflexionat també sobre els aspectes que conformen una bona actuació docent.

3.2   Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: durant el procés d'observació he reflexionat sobre aspectes com la dinàmica de classe, l'espai i el temps, etc. 

Valoració de les competències professionals

En aquesta primera entrada del blog em disposo a fer una valoració sobre les 10 competències professionals que descriu Philippe Perrenoud.
Valoraré aquelles que crec que tenc més ben adquirides, i aquelles que crec que he de millorar:

• Organitzar i animar situacions d'aprenentatge
  Penso que tenc immaginació per organitzar bones situacions d'aprenentatge que engresquin als infants. Sempre intento buscar que els nens es motivin i tinguin ganes de saber més, de descobrir, d'investigar, de manipular... Penso que és fonamental donar a cada infant una part protagonista en el dia a dia dins l'aula, que sentin que la mestra s'interessa per ells i pels seus descobriments. Crec que és un punt fort meu el fet de defugir de la imatge de mestre que ho sap tot, ja que penso que és important que el mestre es situï al mateix nivell que els infants, que visqui amb ells tot el procés d'aprenentatge.

• Gestionar la progressió dels aprenentatges
  Crec que aquesta competència em costa una mica més i l'he de millorar, poc a poc, així com vagi adquirint experiència, ja que de moment no tenia experiència en l'educació formal i en el dia a dia en una aula d'infantil.
  Crec que és important avaluar les condicions de l'aprenentatge en lloc del resultat que d'ell se'n deriva. Hi ha d'haver uns controls periòdics de com progressen els infants en els seus aprenentatges.
  És súmmament important que allò que feim fer als alumnes i allò que pensem que és el millor per ells sigui el mateix. Ha d'existir una coherència per part del mestre entre el que pensa i el que fa. Penso que em costaria a vegades dur a la pràctica la bona teoria que conec, i penso que ho hauré de millorar.
  Penso que em seria molt positiu poder aprendre d'una mestra més experimentada.

• Elaborar i fer funcionar els dispositius de diferenciació
  Penso que aquesta és una competència difícil d'adquirir i que, fins i tot amb molta pràctica i experiència és complicar portar-la a terme.
  Crec que he d'aprendre a observar les característiques dels infants per fer front a la diversitat de la classe i poder elaborar situacions d'aprenentatge òptimes adaptades a les seves característiques. Això és una tasca difícil, més tenint en compte la ràtio d'infants.

• Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball
  Crec que aquesta competència la tenc millor assolida, tot i que sempre es pot millorar.
  Sempre intent fer conscients als infants dels aprenentatges que han adquirit, fent que entengui el procés que ha realitzar per arribar a assolir-lo.
  Estic d'acord amb la frase que diu "enseñar es estimular el deseo de aprender". Penso que una part fonamental per implicar els alumnes en els seus aprenentatges és que el desig d'aprendre no cesi, que de cada cop sigui més gran.

• Treballar en equip
  M'agrada molt treballar en equip. Crec que és un ítem que tenc molt ben assolit i que constitueix un dels meus punts forts, precisament perquè penso que treballar amb altres professionals et dóna la possibilitat d'enriquir els meus coneixements.
  M'agrada veure i conèixer altres punts de vista, aprendre a respectar-los, haver d'arribar a un consens...
  Crec que un mestre ha de tenir aquesta competència molt ben desenvolupada i assolida, ja que la feina a l'escola requereix d'un constant treball en equip: amb les mestres de suport, amb l'equip directiu, amb els professionals com metges, fisioterapeutes, etc. A més, penso que tot el personal d'un centre educatiu ha de caminar cap a la mateixa meta i ha de perseguir els mateixos objectius. Això requereix de molta preparació prèvia per arribar a acords.
  Penso que també tenc bona mà en el tema de la gestió dels conflictes; sempre que apareixen intento buscar la millor solució per tal que desapareguin.

• Participar en la gestió de l'escola
  Encara tinc molt de camí a fer en aquesta competència.
  El fet de gestionar una escola requereix molta responsabilitat i professionalitat, i també necessita, com ja he dit més amunt, que tots els membres de l'escola persegueixin un projecte comú.

• Informar i implicar als pares
  Crec en la necessitat de la comunicació quotidiana amb els pares, en les entrades i sortides del centre, i per mi és essencial implicar-los en el procés d'aprenentatge dels infants durant l'estada a l'escola. Tot i així, aquesta competència la podré avaluar millor el dia que sigui mestre. De moment, amb les pràctiques, observo la importància de la comunicació diària amb els pares.
  Un punt on penso que hauré de millorar serà en conduir reunions escolars, ja que són moments de nirvis, on vols que tot surti bé i on t'enveeix una mica la por a sentir-te avaluat pels pares i a que no depositin en tu la seva confiança.

• Utilitzar les noves tecnologies
  Aquest és un dels meus punts forts ja que m'agraden i sé fer bon ús de les noves tecnologies. A més, els infants neixen ja immersos en un món dominat per la tecnologia i que sembla ser que encara ho estarà més en el futur. Per això no tindria sentit no incloure les tecnologies en el dia a dia a l'escola.
  Aspectes com ara utilitzar el mail, preparar presentacions o contes amb eines d'edició, utilitzar programes de gestió informàtica de centres...

• Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió
  Tenc clars quins són els meus valors i quins vull transmetre als infants. Per això treballaré dia a dia perquè no existeixi la violència a l'escola, perquè no hi hagi discriminacions de cap tipu i perquè els infants entenguin que tots som diferents i ens hem d'acceptar, fomentar el respecte de les normes establertes pel centre, desenvolupar el sentit de la responsabilitat i la justícia...
  El que més em costa és saber fer front a situacions conflictives. Crec que he de conèixer bé quins són els límits que no poden travessar els infants.

• Organitzar la pròpia formació contínua 
  Crec fèrmament en la necessitat del reciclatge professional, i més en la professió de mestre, que s'ha d'anar actualitzant constantment per no quedar-se enrere.
  Com diu l'article formar-se no és tan sols asistir a jornades i cursos (que també és important), sinó també llegir, informar-se d'altres estratègies, compartir opinions amb els companys de feina, treballar en equip.
  Som conscient que implica molta feina, moltes hores extra després de la jornada escolar, però penso que és necessari  perquè "el bon mestre és aquell que sap que mai sap prou", com diu Pilar Benejam. 

Quant a les competències de l'assignatura:

1.     És autònom en l’aprenentatge

1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum de l'assignatura.

1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d'ampliar la pròpia formació.

1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 

> D'aquest primer bloc de competències penso que tinc facilitat per la 1.1 i la 1.3, ja que m'agrada buscar dades i informació que em pugui ajudar en la meva pràctica, i penso que em costaran una mica més les competències 1.2 i 1.4, perquè a vegades em costa reflexionar i arribar a unes bones conclusions de tot el que he estat observant. Així i tot, penso que seré capaç de millorar-ho molt.

2.     Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.

 2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

 2.4  Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...).

 2.5 Recull dubtes i dilemes.

 2.6  Argumenta el que ha fet i per què.

 2.7  Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.

> D'aquest segon bloc penso que tinc ben assolits els subpunts 2.1, 2.3, 2.4, 2.5 i 2.6, i em costaran una mica els punts 2.2, perquè se'm fa difícil el tema de les creences, i 2.7 perquè, tot i reflexionar sobre els meus errors, penso que necessito trobar bones estratègies per millorar la meva actuació.      

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil

3.1  Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.

3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.

3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

> Penso que les competències d'aquest tercer bloc les tinc bastant ben assolides.

Potser la 3.3 la podria millorar una mica i realitzar més feina de contrastació. 

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

4.2  Identifica bones pràctiques, les compara.

4.3  Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

> En aquest quart bloc crec que les tres competències les he de treballar per tal de millorar-les i enfortir-les. 

5. Reflexiona sobre el procés de millora

5.1 Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.

5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

5.3 Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques.

5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora. 

> D'aquest cinquè i últim bloc, penso que em tocarà milorar el punt 5.4, ja que a vegades necessito ser més previsora i no pensar sempre que tot ha de sortir com penso que sortirà.

1.3.

> Justificació de les competències escollides:

2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals: he escollit aquesta competència perquè en aquesta entrada he reflexionat sobre el que crec que ja tenc assolit i és positiu pel meu futur i el que he de millorar perquè no ho he adquirit.

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional: aquesta competència l'he elegit perquè així com anava escrivint i reflexionant intentava buscar com millorar per tal de poder adquirir aquelles competències que no tenc assolides.